Llebeig

El llebeig o garbí és el vent càlid de component sud-oest.[1] A les Illes Balears i al País Valencià s'anomena llebeig —exceptuant a Alacant, on se'l coneix com a garbinet—, mentre que més al nord se'n diu garbí; és, per exemple, el cas de Barcelona, on és molt freqüent durant l'estiu, i on arriba menys polsós que en indrets més meridionals.[2] I és que, donat el seu origen, aquest vent porta sorra i pols molt fina en suspensió, procedents del desert del Sàhara.

El llebeig es produeix a conseqüència del moviment de borrasques a la Mediterrània sud d'Oest a Est. Aquest desplaçament provoca el moviment de masses d'aire tropical, càlides, seques i amb molta pols portada del Sàhara fins al sud-est de la península Ibèrica.[3]

Normalment el llebeig és anticipat per la calima (boira càlida) que apareix a l'horitzó cap al Sud. El color característic de la calima és provocat per la gran quantitat de pols africana que duu.[4]

L'aparició d'aquest vent anuncia l'arribada de la depressió que l'origina i que moltes vegades ve acompanyat de pluges fortes.

Vents de característiques semblants al llebeig prenen diferents noms a altres llocs de la Mediterrània com ara xaloc (nom d'origen italià, encara que bufa en direcció diferent al llebeig (sud-est), jamdino (al Marroc), qibli, Marin (a França), jugo (a Croàcia), etc. I fins i tot, paradoxalment, pot denominar-se llebeig el vent de sud-est, (zona més occidental de l'Alt Vinalopó).

L'origen del nom garbí podria ser la paraula àrab الغرب pronunciat algarbu, que vol dir oest.

  1. «llebeig». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 28 maig 2022].
  2. «Llebeig». Diccionari Català-Valencià-Balear. [Consulta: 28 maig 2022].
  3. Sánchez Lizaso, Josep Lluis. La pesca a la Mediterrània. Universidad de Alicante, 2017-02-01, p. 37-38. ISBN 978-84-9717-496-1. 
  4. Ramon-Morte, Alfredo «Valoración de la tradición oral como fuente en el estudio de nubes y tipos de tiempo». Investigaciones geográficas, 1991, pàg. 115-127. DOI: 10.14198/INGEO1991.09.12. ISSN: 0213-4691.