Llei d'Antiguitats

Plantilla:Infotaula esdevenimentLlei d'Antiguitats
TipusLlei del Congrés dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Vigència8 juny 1906 Modifica el valor a Wikidata - 
Promulgació59è Congrés dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
TemaMonument nacional (Estats Units) Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Signatari
Theodore Roosevelt (8 juny 1906) Modifica el valor a Wikidata
El Monument Nacional Marí de Papahānaumokuākea a 362.073 quilòmetres quadrats (més gran que el Regne Unit or Itàlia) abasta les Illes Hawaianes del Nord-oest i representa el monument nacional més gran declarat d'acord amb la Llei d'Antiguitats.[1]

La Llei d'Antiguitats (Antiquities Act) de 1906, oficialment Llei per a la Preservació d'Antiguitats Nord-americanes (Act for the Preservation of American Antiquities), va ser aprovada pel Congrés dels Estats Units i signada pel president Theodore Roosevelt el 8 de juny del 1906. La llei concedeix al President dels Estats Units l'autoritat, per mitjà d'una ordre executiva, de crear monuments nacionals sense l'aprovació del Congrés i per tant restringir l'ús de les terres públiques. L'autoritat presidencial continguda en la llei s'ha utilitzat més d'un centenar de vegades des de la seva aprovació. L'ús de la llei sovint provoca una gran controvèrsia.

La Llei d'Antiguitats va ser el resultat de les preocupacions sobre la protecció de les ruïnes ameríndies i artefactes prehistòrics (que es denominen col·lectivament "antiguitats") a les terres federals sobretot a l'oest del país. La pèrdua d'artefactes d'aquestes terres per part de col·leccionistes privats ("caçadors d'olles" o pot hunters en el llenguatge de l'època) s'havia convertit en un problema greu a finals del segle xix. El 1902, el congressista John F. Lacey d'Iowa, que dirigia el Comitè de la Cambra de Representants sobre les Terres Públiques, va viatjar al sud-oest dels Estats Units amb l'antropòleg Edgar Lee Hewett per examinar la magnitud de l'impacte dels caçadors d'olles. Les seves conclusions i un informe exhaustiu dels recursos arqueològics de la regió van donar l'impuls necessari per a l'aprovació de la llei.

El president Barack Obama va proclamar el Monument Nacional del Fort Monroe a Hampton (Virgínia) l'1 de novembre del 2011.[2]
El president Theodore Roosevelt va fer el primer ús de la Llei d'Antiguitats el 24 de setembre del 1906 amb la creació del Monument Nacional de la Torre del Diable a Wyoming.[3] El monument té un paper prominent en la pel·lícula del 1977 titulada Encontres a la tercera fase.[4][5]
  1. ↑ Papahānaumokuākea no és una unitat del National Park Service. La seva gestió és un esforç cooperatiu de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (National Oceanic and Atmospheric Administration o "NOAA"), el Servei de Pesca i Fauna Salvatge (Fish and Wildlife Service o "FWS") i l'Estat de Hawaii.
  2. ↑ Macaulay, David, "It's official - President Obama confirms Fort Monroe park designation," Daily Press, 1 novembre 2011.
  3. ↑ Lee, Robert F. «The Story of the Antiquities Act», 2001. Arxivat de l'original el 2012-10-26. [Consulta: 3 març 2012]. Chapter 8: The Proclamation of National Monuments Under the Antiquities Act, 1906-1970
  4. ↑ «Close Encounters of the Third Kind (1977)». Filmsite. [Consulta: 3 març 2012].
  5. ↑ Buckland, Warren. Directed by Steven Spielberg: Poetics of The Contemporary Hollywood Blockbuster, pàgines 111-129 (Nova York: The Continuum International Publishing Group Inc, 2006). ISBN 978-0-8264-1691-9