ⲘⲉⲧⲢⲉⲙ̀ⲛⲭⲏⲙⲓ, Μετ Ρεμνχημι Met.Remenkēmi | |
---|---|
Tipus | llengua morta, llengua sacra, llengua i cronolecte |
Ús | |
Parlants | Llengua litúrgica |
Parlants nadius | 0 (2021 ) |
Oficial a | Llengua litúrgica de l'Església Ortodoxa Copta |
Autòcton de | egipcis |
Estat | Egipte (extingit) |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües afroasiàtiques llengües egípcies egipci | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet copte |
Institució de normalització | Institute of Coptology (en) |
Estudiat per | Coptology (en) |
Nivell de vulnerabilitat | 6 extint |
Codis | |
ISO 639-2 | cop |
ISO 639-3 | cop |
Glottolog | copt1239 |
Linguasphere | 11-A |
Ethnologue | cop |
UNESCO | 8 |
IETF | cop |
El copte és una família de dialectes molt relacionats entre sí,[1] descendents de la llengua egípcia antiga[2] i parlats històricament pels coptes d'Egipte.[3] S'escriu en l'alfabet copte, una forma modificada de l'alfabet grec amb diverses lletres addicionals manllevades de l'escriptura egípcia demòtica.[2]
El copte va ser substituït per l'àrab egipci com a llengua parlada principal d'Egipte després de la conquesta musulmana d'Egipte, tot i que es manté en l'actualitat com a llengua litúrgica de l'Església copta.[2] Les innovacions en la gramàtica, la fonologia i els préstecs grecs distingeixen el copte dels períodes anteriors de la llengua egípcia.
Els principals dialectes coptes són el sahídic, el bohàiric, l'akhmímic, el fayímic, el licopolità i l'oxirrinquita. El copte sahídic es parlava aproximadament entre les ciutats d'Assut i Oxirrinc[4] i va créixer com a llengua literària per tot Egipte en el període c. 325 - c. 800 dC.[2] El bohàiric, la llengua del delta del Nil, va guanyar protagonisme al segle ix i és el dialecte utilitzat per l'Església copta.[1] Tot i estar estretament relacionats, els dialectes coptes difereixen els uns dels altres pel que fa a la fonologia, morfologia i vocabulari.