L'erie era una llengua iroquesa parlada pels erie, similar al wyandot. Els noms erie i eriez són formes curtes d'erielhonan, que vol dir "cua llarga", corresponent al fet que els erie eren anomenats "poble gat" (nation du chat; Hodge 1910,[1] Swanton[2]).
- ↑ Erie (huron: yěñresh, 'és una cua llarga', referint-se al puma oriental o a la pantera; tuscarora, kěn'räks, 'lleó', un ús modern, gal·licitzat en eri i ri, d'on es deriven els locatius Eri'e, i Riqué, 'en el lloc de la pantera'. Compareu les formes Erieehronon, Eriechronon, i Riquérononde les Relacions Jesuites, significant 'poble de la pantera'. És probable que en iroquès el puma i el gat salvatge originàriament tinguessin el mateix nom, i que el terme definitori hagi romàs com a nom de puma o pantera). Una populosa tribu iroquesa sedentària, que habita al segle xvii el territori que s'estén al sud del llac Erie probablement fins al riu Ohio, a l'est de les terres del Conestoga al llarg de la conca del riu Allegheny [...] i parlaven un llenguatge semblant al dels hurons, encara que no s'indica quin dels quatre o cinc dialectes huron, generalment anomenat "wendat "(Wyandot) per si mateixos, s'entén.
Smithsonian Institution Bureau of Ethnology Bulletin #30.
- ↑ Erie. Significat en iroquès, "cua llarga," i referit a pantera, per la qual circumstància es refereixen sovint com a Nació del Gat. Els erie pertanyien a la família de la llengua iroquesa. També anomenats: GA-quA'-ga-o-no, per Lewis Henry Morgan (1851)