| Tipus | llengua històrica  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 0 |
| Autòcton de | província d'Ahal i Aixkhabad |
| Estat | Imperi Mogol, Turkmenistan, Unió Soviètica, Emirat de Bukharà, Kanat de Bukharà, Imperi Timúrida, Mogolistan, Imperi Otomà, Kanat de Khivà, Kanat de Kokand, Yarkent Khanate (en)  , Kanat de Crimea, Kanat de Txagatai i Kanat Kazakh |
| Classificació lingüística | |
| llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües karluk llengües karluk orientals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet àrab, alfabet llatí i alfabet txagatai uigur |
| Nivell de vulnerabilitat | 6 extint |
| Codis | |
| ISO 639-2 | chg |
| ISO 639-3 | chg |
| Glottolog | chag1247 |
| Ethnologue | chg |
| IETF | chg |
La llengua txagatai (جغتای Jağatāy; uzbek: چەغەتاي Chag'atoy; uigur: چاغاتاي Chāghātāy； turc: Çağatayca) és una llengua turquesa extingida, que un cop es va parlar àmpliament a l'Àsia central, i continuà sent la llengua literària comuna fins al segle xx. Els investigadors soviètics anomenaren la llengua txagatai com a «Antic Uzbek».[1]Ali-Shir Nava'i va ser el major exponent de la literatura en llengua txagatai[2]
- ↑ «Mir Ali Shir Nawā'ī». A: Enciclopèdia de l'Islam (en anglès). VII. Leiden - Nova York: E. J. Brill, 1993, p. 91 [Consulta: 7 abril 2012].
- ↑ «Nava'i, (Mir) 'Ali Shir». A: Robert McHenry. Enciclopèdia Britànica (en anglès). Chicago: Encyclopædia Britannica, Inc, 1993, p. 563 [Consulta: 7 abril 2012].