Lleure

S'ha proposat que «Lleure productiu» sigui fusionat a aquest article. (Vegeu la discussió, pendent de concretar). Data: 2023
Lleure

El lleure és aquell temps lliurement dedicat als interessos propis i aficions, no relacionada amb el treball o altres obligacions (religioses, polítics, escolars, familiars…), ni tampoc amb les necessitats vitals (menjar, dormir).[1] És el temps al qual hom té llicència de fer el que vulgui.[1] Durant molt de temps va ser un privilegi de la classe alta. Des de l'inici del segle xx amb la progressiva reducció del temps de treball i la conquesta del dret a vacances el lleure es va generalitzar.[1] En consqüència s'ha desenvolupat tot un sector mercantil que offereix activitats per omplir el temps llibre i tota un sèrie d'activitats de lleure organitzat, sigui per a adults o joves.[1]

Segons el sociòleg Joffre Dumazedier (1915-2002), el lleure té tres funcions bàsiques que va anomenar 3D, de diversió, descans i desenvolupament personal.[2] En la societat postindustrial contemporània, l'expansió del lleure i dels sectors econòmics –que d'alguna manera li estan destinats– fan que les tres funcions (diversió, descans i desenvolupament) estiguin clarament relacionades amb el que sociòlegs i filòsofs anomenen com les societats del consum, de l'espectacle i del coneixement.[3]

L'activitat de lleure és escollida lliurement, és modificable amb el pas del temps, aporta algun gaudi o plaer a qui la practica. Enllà del simple fet de passar una bona estona i pot tenir efectes positius més en la salut, el desenvolupament d'amistats i la xarxa social, ensinistrar una aptitud o talent… El límit entre una activitat de lleure i una activitat «obligada» no és sempre clar i pot evolucionar, sobretot en activats que no es poden fer sol. Per exemple per la persona que fa un esport d'èquip o fa part d'una tropa de teatre amateur, es pot sentir obligada, perquè quan no hi va, bloqueja el joc dels altres. La llibertat rau en el fet que a l'inici es pot triar i canviar l'activitat, com que surt de les obligacions. Cuinar, per exemple, pot ser una activitat de lleure per una persona, mentrestant que per una altra és una càrrega.

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Lleure». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Ponce de León Elizondo, Ana. Tiempo libre y rendimiento académico. Logroño: Universidad de La Rioja, 1998. ISBN 84-88713-68-1. 
  3. ↑ Mayos, Gonçal; Sala, Teresa M. «Reflexió macrofilosòfica sobre la societat del lleure, del consum, de l'espectacle i del coneixement». A: Pensar i interpretar l'oci (pdf). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2012, p. 13-30. ISBN 978-84-475-3631-3.