La loggia, o llotja,[1] és un element arquitectònic utilitzat sobretot en l'arquitectura italiana del segle xvii. Funciona a manera de galeria o pòrtic i està obert íntegrament per almenys un dels seus costats i sostingut per columnes i arcs. Es pot trobar tant a nivell del sòl com també a nivells més elevats. La loggia es podia localitzar a la part davantera o lateral d'un edifici i no estava destinada a l'entrada, sinó que s'usava com a sala exterior.[2][3][4]
Des de principis de l'Edat Mitjana, gairebé tots els municipis italians tenien una loggia en arc de mig punt oberta a la seva plaça principal, que servia de símbol de justícia i govern comunals i com a escenari de cerimònies ciutadanes.[5]
- ↑ «Enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 maig 2019].
- ↑ "Definition of Loggia". Lexic.us. Consultat el 24-10-2014.
- ↑ "Loggia". The Free Dictionary. Consultat el 24-10-2014.
- ↑ "loggia". Merriam-Webster Disctionary Online. Consultat el 24-10-2014.
- ↑ Ackerman, James S.. Palladio. Harmondsworth: Penguin, 1966, p. 120.