Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Louis Pierre Althusser 16 octubre 1918 Bir Mourad Rais (en) |
Mort | 22 octubre 1990 (72 anys) La Verrière (França) |
Causa de mort | infart de miocardi |
Sepultura | Cimetière de Viroflay (en) |
Formació | École Normale Supérieure Lycée du Parc |
Activitat | |
Camp de treball | Filosofia política, epistemologia, metafísica i filosofia de la ciència |
Ocupació | filòsof, professor d'universitat, polític, editor |
Ocupador | École Normale Supérieure (1948–) |
Partit | Partit Comunista Francès (1948–) |
Moviment | Marxisme, estructuralisme i structural Marxism (en) |
Professors | Jean Guitton i Jean Hyppolite |
Alumnes | Michel Foucault, Bernard-Henri Lévy i Marta Harnecker |
Influències | |
Carrera militar | |
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | Hélène Rytmann (–1980) |
Germans | Georgette Althusser |
Louis Althusser (Birmandreis, Algèria 19 d'octubre, 1918 - París, 23 d'octubre, 1990) fou un filòsof marxista, un dels més importants del segle XX en llengua francesa.[1]
Va néixer a Algèria i va estudiar a l'Escola Normal Superior de París, on més tard es va convertir en professor de filosofia. Va ser un dels principals referents acadèmics del Partit Comunista Francès i les seves teories poden ser considerades com a respostes a les múltiples amenaces que enfrontaven els fonaments ideològics del projecte socialista. Entre aquestes amenaces es trobaven tant les provinents de l'empirisme que començava a envair la sociologia i l'economia marxistes i l'amenaça de les orientacions humanistes (Althusser assegurava que el marxisme era un «antihumanisme teòric») i reformistes cap a les quals alguns partits comunistes europeus estaven orientant-se i que, posteriorment, van donar lloc a l'eurocomunisme. Va morir el 1990 ingressat en un hospital psiquiàtric, després d'haver estrangulat la seva dona Hélène Rytmann el 1980.[2]
Althusser és habitualment encasellat com un marxista estructuralista, encara que la seva relació amb les altres variants de l'estructuralisme francès és força complexa.