Luca Signorelli

Plantilla:Infotaula personaLuca Signorelli

(1500) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1450 Modifica el valor a Wikidata
Cortona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 octubre 1523 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Cortona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaChurch of San Francesco (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura del Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, dibuixant, pintor al fresc Modifica el valor a Wikidata
OcupadorPerugino Modifica el valor a Wikidata
MovimentEscola senesa Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPiero della Francesca i Andrea del Verrocchio Modifica el valor a Wikidata
AlumnesGirolamo Genga i Turpino Zaccagna Modifica el valor a Wikidata
MecenesDella Rovere
Vitelli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParentsGiorgio Vasari, cosí germà (falsedat) Modifica el valor a Wikidata


Discogs: 2250748 Modifica el valor a Wikidata
Fresc de la Predicació de l'Anticrist (c. 1501) a la catedral d'Orvieto

Luca Signorelli, també conegut com a Luca da Cortona, pseudònims de Luca d'Egidio di Ventura (Cortona, c. 1445 - Cortona, 16 d'octubre del 1523) fou un pintor italià del Renaixement que destacà sobretot per la seua capacitat com a dibuixant i la mestria en l'ús de l'escorç. Els seus grans frescos del Judici Final (1499-1503) a la catedral d'Orvieto són considerats la seua obra mestra.

Va ser deixeble a Arezzo de Piero della Francesca, tal com queda palès a les seues primeres obres, com per exemple el Sant Pau que es conserva a la Pinacoteca de Città di Castello. Després va ser seguidor d'Andrea del Verrocchio i d'Antonio Pollaiuolo a Florència. Les seues obres mostren un gran interès per l'anatomia. Va treballar a les Marques, la Toscana i Umbria, però també a Roma, on entre 1481 i 1482 va fer dos frescos a la Capella Sixtina.

A la Pinacoteca de Città di Castello, es conserva, a més del fragment de fresc amb el sant Pau adés esmentat, el Martiri de sant Sebastià, pintat l'any 1498.

Una mostra significativa de l'art de Luca Signorelli i de la seua escola a l'Alta Vall del Tíber és la sèrie de frescos de l'Oratori de San Crescentino a Morra, feta segons la major part dels estudiosos entre 1507 i 1510.

Una de les seues obres més intenses i fascinants és un políptic de l'any 1507 fet per a l'església de Sant Medard a Arcevia (província d'Ancona), sota comanda de l'ajuntament. En aquesta localitat, l'artista va pintar altres obres, entre les quals cal esmentar el Baptisme de Crist amb Déu Pare i sant Joan Baptista (1508) per a la germandat del Crucifix, avui a l'església de Sant Medard. L'any 1508, va fer per a la capella Filippini de l'església de Sant Francesc un Mare de Déu i sants, que va ser espoliada en temps de Napoleó i que avui dia es conserva a la Pinacoteca de Brera de Milà. Signorelli es va comprometre, per altra banda, a pintar gratuïtament per a l'església de Sant Medard, segons acte jurídic de 24 de juny de 1508, una Creu i un quadre del sant titular de l'església, del qual no ha quedat rastre.

L'obra mestra absoluta de Luca Signorelli és la sèrie de frescos sobre l'Apocalipsi que decora la Capella de Sant Brici («Cappella Nuova») de la catedral d'Orvieto (1499 - 1504). Segons fonts històriques, Miquel Àngel hi va trobar inspiració per al seu Judici Universal.