  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | p. 16 desembre 1770 Bonn (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Mort | 26 març 1827 (56 anys) Viena (Imperi Austríac) |
| Causa de mort | cirrosi hepàtica, possible |
| Sepultura | cementiri central de Viena (1888–) cimetière de Währing (fr)  (1827–1888) |
| Residència | Beethoven Haus |
| Grup ètnic | Alemanys i flamencs |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música clàssica, simfonia, composició per a quartet de corda, música de cambra, cançó popular, trio de corda, òpera, música i interpretació de piano |
| Lloc de treball | Bonn Mödling Viena Baden bei Wien |
| Ocupació | compositor |
| Activitat | 1782 - 1827 |
| Membre de | |
| Moviment | Classicisme musical i romanticisme musical |
| Professors | Christian Gottlob Neefe, Joseph Haydn, Antonio Salieri, Johann B Schenk, Johann Georg Albrechtsberger, Gilles van den Eeden i Muzio Clementi |
| Alumnes | Carl Czerny, Dorotea Ertmann, Ferdinand Ries, Rodolf d'Àustria i Babette Countess Keglevich de Buzin (en) |
| Influències | |
| Instrument | Piano i violí |
| Mecenes | Joseph Franz von Lobkowitz Ferdinand von Waldstein Maurice Reichsgraf von Fries Carl Alois de Lichnowsky |
| Participà en | |
| 22 desembre 1808 | Concert de Beethoven del 22 de desembre de 1808 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius | |
| Trajectòria | |
| |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Fills | cap valor |
| Pares | Johann van Beethoven i Maria Magdalena van Beethoven |
| Germans | Kaspar Anton Karl van Beethoven Nikolaus Johann van Beethoven |
| Parents | Karl van Beethoven, nebot Josyne van Beethoven, 8th great-grandmother |
| Cronologia | |
| 26 març 1827 | Mort de Beethoven
|
| Premis | |
| |
Signatura  | |
| Lloc web | beethoven.de |
              
  | |
Ludwig van Beethoven (pronunciació d'alemanya en transcripció AFI: [ˈb̥e:tʰofɱ̹], pronunciació catalana habitual: [betóvən]) (
? i escolteu-ne la pronunciació en alemany) (Bonn, Alemanya, 16 de desembre[1] de 1770 - Viena, Àustria, 26 de març de 1827) fou un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del classicisme fins a començaments del romanticisme.[2]
Considerat l'últim gran representant del classicisme vienès o escola de Viena (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música del romanticisme, motivant-ne la influència en una diversitat d'obres musicals al llarg del segle xix. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i, tot i que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser sobretot significatiu en les obres per a piano i música de cambra.
La seva producció inclou els gèneres pianístics (32 sonates per a piano), de cambra (16 quartets de corda, 7 trios per a piano, 5 trios de corda, 10 sonates per a violí i piano, 5 sonates per a violoncel i piano), sacra (dues misses, un oratori: Crist en el Mont de les Oliveres), vocal (una òpera: Fidelio, música incidental i lieder), concertant (5 concerts per a piano i orquestra, un concert per a violí i orquestra, un triple per a violí, violoncel, piano i orquestra) i orquestral (9 simfonies, obertures, un ballet: Les criatures de Prometeu, etc.).
La música del quart moviment de la novena simfonia està basada en el Cant de joia de Friedrich von Schiller i va ser escollit com a himne de la Unió Europea.
- ↑ Beethoven va ser batejat el 17, però el costum de l'època era que el bateig fos l'endemà del part. En vida celebrava l'aniversari el 16
- ↑ RoA. «Ludwig van Beethoven». A: Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia.