Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 gener 1856 Parma (Itàlia) |
Mort | 6 juny 1928 (72 anys) Pisa (Itàlia) |
Sepultura | Camposanto Monumentale 43° 43′ 01″ N, 10° 23′ 30″ E / 43.7169°N,10.3917°E |
9è Director de la Scuola Normale Superiore (Pisa) | |
1918 – 1928 ← Ulisse Dini – Giovanni Gentile → | |
Dades personals | |
Formació | Scuola Normale Superiore. Classe di Scienze (en) - Diploma de Llicenciatura de l'SNS (1873–1877) Universitat de Pisa |
Tesi acadèmica | Sulle superficie applicabili (1879 ) |
Director de tesi | Enrico Betti i Ulisse Dini |
Activitat | |
Camp de treball | Geometria diferencial |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, polític |
Ocupador | Scuola Normale Superiore de Pisa |
Membre de | |
Alumnes | Wilhelm Blaschke, Onorato Nicoletti, Francesco Cecioni, Eugenio Levi i Arturo Maroni |
Obra | |
Estudiant doctoral | Guido Fubini, Luigi Fantappiè, Mauro Picone, Giovanni Ricci, Giovanni Sansone, Antonio Signorini, Arturo Maroni, Mario Pieri, Guido Ascoli i Maria Albanese (en) |
Família | |
Pare | Francesco Saverio Bianchi |
Premis | |
Luigi Bianchi (Parma, 18 de gener de 1856 - Pisa, 6 de juny de 1928) fou un matemàtic italià.
Va estudiar a la Universitat de Pisa i fou director de la Scuola Normale Superiore de Pisa (1896).[1]
Va treballar en teoria de nombres i en geometria de superfícies, i va estudiar el problema de Plateau. L'any 1902, Bianchi va descriure el que avui es coneix com les identitats de Bianchi de la geometria riemanniana.[2]
Bianchi va realitzar també la classificació dels espais homogenis en tres dimensions. Aquesta classificació és anomenada en honor seu com la classificació de Bianchi.
Les seves obres bàsiques són Lezioni di geometria differenziale (1826) i Lezione sulla teoria dei numeri algebrici (1923).