Madonna di San Biagio

Madonna di San Biagio
Epònim	Blai de Sebaste
Dades
Tipus	Església
Arquitecte	Antonio da Sangallo el Vell
Construcció	15 setembre 1518
Dedicat a	Blai de Sebaste
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura del Renaixement
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Montepulciano (Itàlia)
43° 05′ 27″ N, 11° 46′ 29″ E / 43.09077°N,11.77461°E / 43.09077; 11.77461
Patrimoni monumental d'Itàlia
Plànol
Activitat
Diòcesi	bisbat de Montepulciano-Chiusi-Pienza
Religió	catolicisme
Lloc web	tempiosanbiagio.it

Madonna di San Biagio és una església iniciada el 1518 i consagrada el 1529 pel papa Climent VII, construïda de pedra de tons daurats. És l'obra mestra d'Antonio da Sangallo el Vell. Situada a la part baixa de la ciutat de Montepulciano, a la Toscana (Itàlia).^[1]

L'edifici reprèn la planta quadrada en forma de creu grega rematada per una cúpula. Aquest esquema ja va ser usat pel seu germà Giuliano da Sangallo a l'església de Santa Maria delle Carceri, a Prato (municipi toscà). Al seu torn, l'esquema de Prato es basava en la Capella Pazzi de Filippo Brunelleschi a Florència.

L'harmonia de les línies i el domini dels motius arquitectònics transmeten un sentiment de plenitud. La façana principal es veu realçada per dos campanars allotjats als angles de la creu; un d'ells està inacabat i l'altre presenta els tres ordres clàssics (dòric, jònic i corinti). El braç de migdia es perllonga en una sagristia.

L'interior presenta el mateix aspecte noble i majestuós. A l'esquerra de l'entrada hi ha una Anunciació pintada al segle XIV. Hi ha un imponent altar major de marbre del segle XVI.

Davant de l'església s'observa un elegant palau amb pòrtic, es tracta de la canònica amb un ús reservat als monjos.

Amb clares influències del projecte que va fer Bramante per la reconstrucció de Sant Pere de Roma - que no va arribar a fer-se per la mort de l'arquitecte - l'edifici de Sangallo queda com a testimoni dels principals criteris de l'arquitecte del papa.