Mag

No s'ha de confondre amb il·lusionista.

Mag

Tipus d'ocupació	ocultista
Camp de treball	màgia i bruixeria

Un mag, màgic, bruixot, fetiller o encantador és una persona que es dedica a la bruixeria o a certs tipus de màgia. Tot i que, avui en dia, hi ha persones que s'autoqualifiquen de bruixes o bruixots en un sentit positiu del terme, històricament les bruixes, reals o imaginàries, han estat fortament perseguides, acusades de pactes amb el dimoni i de tota classe de maldats. A l'edat mitjana i moderna, moltes dones van acabar cremades acusades de ser bruixes.^[1] És un terme ampli i, segons l'època i el sentit, pot referir-se també a bruixot, un xaman, o un mag. Els mags posseeixen poders màgics sensacionals i extraordinàriament poderosos. Alguns d'ells han rebut la màgia pels seus propis recursos o estudis, d'altres potser els han pres d'un poderós mestre d'arts màgiques, i d'altres poden haver-les adquirides des del naixement. Actualment, sol usar-se per a parlar d'aquell que practica l'il·lusionisme.

La concepció més estesa del fetiller i mag és la d'una persona amb poders paranormals, ja siguin per a propòsits malvats o benèvols, que coneix encanteris i propietats de la natura no accessibles a la majoria, o que té dons profètics. De vegades, la por popular els associa a déus pagans o fins i tot al mateix dimoni. Alguns noms, les distincions, o els aspectes, en poden tenir més d'una connotació negativa que d'altres, depenent de l'escena i del context. (Vegeu també màgia i religió, per a alguns exemples.)

També es pot referir a l'última classe de fetiller com un encantador, bruixot (bruixa), mag, magus, nigromant o invocador. Aquests termes d'encavalcament poden ser distingits per algunes tradicions o alguns escriptors de ficció. Quan es fan tals distincions, els fetillers són més sovint practicants d'evocacions o màgia negra i hi pot haver variacions sobre el grau i tipus de poder associats a cada nom.

Una bruixa és una dona que practica la bruixeria, és a dir, un poder malèfic exercit per qui se suposa que té un pacte amb el diable. Els homes que la practiquen són anomenats “bruixots”. A diferència, però, de la màgia pròpiament dita, que apareix com una capacitat tècnica que pot ser apresa per qualsevol, la bruixeria és considerada una qualitat innata dels qui se suposa que la posseeixen.^[2]

Una bruixa és també un arquetip de dona sàvia. La saviesa se sol representar per múltiples arrugues molt fines a la cara, ja que històricament es relacionaven amb l'experiència i la vellesa. Les societats androcentristes i masclistes medievals i de segles posteriors l'han convertida, sovint, en un ésser perillós (per als homes) pel seu poder, el coneixement i la llibertat. En aquestes èpoques, sobretot per als homes, esdevé un ésser lleig i malvat, que no ho era en les èpoques antigues. Fins i tot, s'ha arribat a assassinar dones, cremades i enterrades vives, etc., acusades de ser bruixes, cosa que va donar lloc a l'anomenada cacera de bruixes. En canvi, moltes nenes petites juguen i somien a ser bruixes, i aquest sentiment d'atracció i admiració persisteix, si no se'ls hi treu presentant-los com un ésser lleig i esgarrifós, fins a la seva maduresa i fins i tot a la vellesa.^[3]

És creença popular que les dones nascudes en determinats pobles (Arbúcies, Llers, Cadaqués, Altafulla i Centelles, a Catalunya; Zugarramurdi, al País Basc) són bruixes, i que les altres adquireixen aquest poder amb un pacte amb el diable o per algunes pràctiques màgiques.^[2]

Alguns indrets es relacionen popularment amb reunions de bruixeria. Així, la ciutat de Benevent (Campània), i els Blocksberg, especialment el de Brocken (Saxònia), on se celebra la Walpurgisnacht; la plana de Barahona, a Castella; Corio, on es reunien les meigues gallegues; i Cernégula, on tenien lloc els aplecs de bruixes asturianes. A Catalunya, la muntanya del Pedraforca i el pla de les Bruixes, prop de Vallgorguina, al Maresme.^[2]