Mahalle (plural Mahalleler) era el nom donat a una secció o barri d'una ciutat en l'Imperi Otomà en llenguatge administratiu. Aquest nom es fa servir també amb un significat semblant en la moderna Turquia.
Les mahalleler[1] es reagrupaven entorn d'una comunitat religiosa amb una mesquita (en alguns barris una església o una sinagoga) sota la direcció del cap religiós, l'imam, el rabí o el sacerdot. Sovint disposava de mercat, font, escola. De vegades tenia fins i tot murs i milícia local. Moltes mahalles portaven noms ètnics com per exemple la mahalle dels jueus, o la dels grecs, etc. El 1826 es va introduir l'elecció de muhtar com a cap de mahalles i de pobles menors (köy).