Mandrillus sphinx  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 40 anys |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 12754 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Cercopithecidae |
| Gènere | Mandrillus |
| Espècie | Mandrillus sphinx (Linnaeus, 1758) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Simia maimon Simia mormon
|
| Protònim | Simia sphinx |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El mandril (Mandrillus sphinx) és un primat de la família Cercopithecidae (micos del Vell Món), originari de l'Àfrica central-occidental.
És un dels mamífers més colorits del món, amb la pell vermella i blava a la cara i la part posterior. L'espècie és sexualment dimòrfica, ja que els mascles tenen un cos més gran, unes dents canines més llargues i un color més brillant. És el mico més gran del món.
El seu parent viu més proper és el dril, amb el qual comparteix el gènere Mandrillus. Tradicionalment es pensava que ambdues espècies eren babuïns i eren classificades dintre del gènere Papio, però recents investigacions van determinar que haurien d'estar separades dintre el seu propi gènere (Mandrillus). Més investigacions han demostrat que els mandrils estan més estretament relacionades amb els mangabeis.
Els mandrils viuen principalment a les selves tropicals, però també viatjen per les sabanes. Són actius durant el dia i passen la major part del temps al terra. Els seus aliments preferits són les fruites i les llavors, però els mandrils també consumeixen fulles, medul·les vegetals, bolets i animals, des d'insectes fins a joves antílops.
Els mandrils viuen en grups grans i estables coneguts com «hordes» que poden arribar als centenars. Les femelles formen el nucli d'aquests grups, mentre que els mascles adults són solitaris i només es reuneixen amb els grups més grans durant l'època de reproducció. Els mascles dominants tenen els colors més vibrants i els flancs i gropes més grossos, i tenen més èxit criant joves.
El mandril està classificat com a vulnerable a la Llista Vermella de la UICN. Les seves principals amenaces són la destrucció de l'hàbitat i la caça de d'animals silvestres. Gabon es considera la fortalesa de l'espècie. El seu hàbitat ha disminuït al Camerun i Guinea Equatorial, mentre que la seva distribució a la República del Congo és limitada.