Manic Street Preachers

Infotaula d'organitzacióManic Street Preachers
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1986, Coed-duon Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1986 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficColumbia Records Modifica el valor a Wikidata
GènereRock alternatiu Modifica el valor a Wikidata
Influències
Format per
Altres
Premis

Lloc webmanicstreetpreachers.com Modifica el valor a Wikidata

Facebook: manicstreetpreachers X: manics Instagram: manics Youtube: UCEZZSrWEalYfps7ald2v18w Soundcloud: manicstreetpreachers Spotify: 2uH0RyPcX7fnCcT90HFDQX Apple Music: 659158 Last fm: Manic+Street+Preachers Musicbrainz: 32efea44-6cb5-4b4f-bdaa-c8b8f6cef981 Songkick: 239460 Discogs: 7161 Allmusic: mn0000954964 Amazon Music: B000RHQMV2 Deezer: 2498 Modifica el valor a Wikidata

Manic Street Preachers és un grup de rock procedent de Gal·les format per James Dean Bradfield (veu i guitarra), Sean Moore (bateria) i Nicky Wire (baix).

La banda es va formar en 1986, prenent bandes com Badfinger, Joy Division, The Clash amb influències del punk i de Guns N' Roses; els seus tres primers discos es van caracteritzar per lletres poètiques i reivindicatives, fins a la desaparició de Richey James en 1995.

The Manics van continuar com trio. El grup té en el seu haver cançons com "A design for life", "If you tolerate this your children will be next", "Motorcycle emptiness", "The everlasting " autèntics himnes de la dècada dels anys noranta.

Manic Street Preachers sempre es va identificar amb idees marxistes i esquerranes, prenent sempre causes que comunament no eren escoltades, com la cançó "Baby Elián" que narra la història del petit Elián González que novament va portar a col·lació la històrica rivalitat entre Estats Units i Cuba. Va ser també la primera banda d'un país capitalista a tocar en viu a l'Havana davant el mateix Fidel Castro al teatre Karl Marx, després en 2005 el torn seria d'Audioslave.

El seu vocalista James Dean Bradfield va editar en 2006 el seu primer disc solista titulat "The Great Western" amb gran èxit d'acceptació entre els fans de la banda gal·lesa, el primer single va ser "Still A Long Way To Go".