منورقة (ar) | ||||
Tipus | illa | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Següent | Menorca | |||
Organització política | ||||
Forma de govern | taifa | |||
Manurqa o Minurqa (àrab: منورقة, Minūrqa o Manūrqa) és el nom que els musulmans van posar a Menorca a partir de l'adhesió al Califat de Còrdova impulsada per Issam al-Khawlaní el 903 i fins al final del regnat d'Abu-Úmar ibn Saïd el 1287. Formava part de les Illes Orientals d'al-Àndalus.
L'únic centre urbà de l'illa va ser l'actual Ciutadella, que anomenaven Madínat al-Jazira (àrab: مدينة الجزيرة, Madīnat al-Jazīra, ‘Ciutat de l'Illa’) o Madínat Manurqa (àrab: مدينة منورقة, Madīnat Minūrqa o Madīnat Manūrqa, ‘Ciutat de Menorca’).[1][2][3] La major part dels habitants hi vivia dispersa en petites comunitats de granges organitzades sots una estructura tribal. La població estava constituïda per una complexa mescla ètnica d'amazics, àrabs i descendents dels indígenes d'època postalaiòtica, tot i que també hi havia una quantitat considerable d'individus negres i mestissos.[4]
Quan Alfons III d'Aragó va conquerir l'illa, la majoria de musulmans que hi residien van ser esclavitzats i venuts en els mercats d'esclaus d'Eivissa, València i Barcelona. Solament es va permetre de romandre-hi a un centenar.