La mar d'Okhotsk (o el mar d'Okhotsk) (en rus, Охо́тское мо́ре, Okhótskoie more; en japonès, オホーツク海 Ohōtsuku-kai, o bé 北海 Hokkai, és a dir, "mar del Nord") és la part de l'oceà Pacífic occidental compresa entre la península de Kamtxatka a l'est, les illes Kurils al sud-est, l'illa de Hokkaido a l'extrem sud, l'illa de Sakhalín a l'oest i una àmplia franja costanera de la Sibèria oriental a l'oest i al nord.[1] Els exploradors russos Ivan Moskvitin i Vasili Poiarkov foren els primers europeus a descobrir aquest mar al segon quart del segle xvii. El seu nom deriva d'Okhotsk, el primer establiment de l'Extrem Orient rus, el port d'Okhotsk, i el mateix nom pel riu Okhota[2]