Marc Antoni

Per a altres significats, vegeu «Marc Antoni (desambiguació)».

Marc Antoni

Nom original	(la) M.Antonius M.f.M.n.
Biografia
Naixement	83 aC Roma (antiga Roma)
Mort	30 aC (52/53 anys) Alexandria (període hel·lenístic d'Egipte)
Causa de mort	suïcidi
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
44 aC – 44 aC Juntament amb: Juli Cèsar
Triumvir rei publicae constituendae
43 aC – 33 aC
Moneyer (en)
43 aC – 31 aC
Cònsol romà
34 aC – 34 aC Juntament amb: Luci Escriboni Libó
Rei consort període hel·lenístic d'Egipte
32 aC – 30 aC
Procònsol
Mestre de cavalleria
Tribú de la plebs
Activitat
Ocupació	polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma
Període	República Romana tardana
Carrera militar
Lleialtat	República Romana
Conflicte	batalla d'Àccium batalla de Farsàlia Batalla de Filipos Guerra de les Gàl·lies
Participà en
	Banquet de Marc Antoni a Cleòpatra
Família
Cònjuge	Antònia Híbrida la Menor (dècada del 50 aC–46 aC), divorci Fúlvia (45 aC–40 aC), mort del cònjuge Octàvia Menor (40 aC–32 aC), divorci Cleòpatra VII (32 aC–30 aC), mort Fàdia , mort del cònjuge
Parella	Citeris Glafira
Fills	Ptolemeu Filadelf  () Cleòpatra VII Antònia Menor  () Octàvia Menor Antònia Major  () Octàvia Menor Alexandre Heli  () Cleòpatra VII Cleòpatra Selene  () Cleòpatra VII Jul·lus Antoni  () Fúlvia Marc Antoni Antil  () Fúlvia Antònia de Tral·les  () Antònia Híbrida la Menor
Pares	Marc Antoni Crètic   i Júlia
Germans	Antonia Gai Antoni el Jove Luci Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius^[a] (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Va ser un important col·laborador de Juli Cèsar, com a comandant militar i administrador durant la Guerra de les Gàl·lies i la subseqüent Segona guerra civil romana. Cèsar el va nomenar administrador d'Itàlia mentre ell eliminava els seus oponents polítics a Grècia, el nord d'Àfrica i Hispània. Després de l'assassinat de Juli Cèsar, Dècim Brut va passar a la Gàl·lia Cisalpina, província que fou obtinguda per Marc Antoni per decisió del senat romà, i que Dècim Brut va refusar lliurar. Marc Antoni va perseguir i assetjar Dècim Brut fins a Mutina. A Roma Ciceró va citicar durament l'actitud de Marc Antoni i el senat va enviar els dos cònsols Aule Hirti i Gai Vibi Pansa contra ell. També hi va anar Octavi, el qual tenia motius personals contra ell a causa de l'herència de Cèsar. Els dos cònsols van morir en la batalla i poc després Marc Antoni i Octavi van fer les paus decidint fer un triumvirat juntament amb Lèpid, units pel desig de venjar els assassins de Cèsar.

Marc Antoni i Octavi perseguiren els complotats en l'assassinat i els derrotaren a Macedònia en la batalla de Filipos.^[1]

Marc Antoni va assolir el govern de les províncies orientals, inclosa Egipte i el comandament de les tropes que lluitaven en les Guerres Pàrtiques. Les relacions dins d'aquesta aliança es van anar enverinant a mesura que els seus membres anhelaven més poder i però van semblar estabilitzar-se amb el matrimoni de Marc Antoni i Octàvia, la germana d'August, malgrat que mantenia una relació sentimental amb Cleòpatra. Lèpid va ser expulsat del govern l'any 36 aC i el Triumvirat es va trencar definitivament el 33 aC. Les dissensions entre Octavi i Marc Antoni van donar lloc a la Tercera guerra civil romana l'any 31 aC; Marc Antoni, aliat amb la reina Cleòpatra VII d'Egipte, va ser finalment derrotat en la batalla d'Àccium l'any 31 aC, després de la qual, a la seva tornada a Alexandria, es va suïcidar.

Després de la mort de Marc Antoni, Octavi quedava com l'únic líder de la República Romana, fet pel qual va adoptar el títol d'August i va regnar com el primer Emperador romà.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.