  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Marc Eugène Riboud 24 juny 1923 Saint-Genis-Laval (França) |
| Mort | 30 agost 2016 (93 anys) 13è districte de París (França) |
| Causa de mort | malaltia d'Alzheimer |
| Formació | École Centrale de Lyon (1945–1948) Collège-lycée Ampère |
| Activitat | |
| Camp de treball | Fotografia i fotoperiodisme |
| Lloc de treball | França |
| Ocupació | fotògraf, fotògraf de guerra, membre de la Resistència Francesa, reporter, fotoperiodista, periodista |
| Membre de | Agència Magnum (1953–) |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra del Vietnam |
| Família | |
| Cònjuge | Barbara Chase-Riboud (1961–), divorci Catherine Chaine |
| Germans | Antoine Riboud Jean Riboud |
| Premis | |
| |
| Lloc web | marcriboud.com |
 
| |
Marc Riboud (Saint-Genis-Laval, 24 de juny de 1923 – París, 30 d'agost de 2016)[1] va ser un fotògraf francès especialitzat en periodisme fotogràfic que va entrar a formar part de l'agència Magnum el 1953.[2]
Va ser el cinquè de set fills d’una família nombrosa de classe mitjana. En esclatar la Segona Guerra Mundial va combatre a la Resistència. Un cop acabada la guerra va començar estudis d'enginyeria a l'École Centrale de Lió el 1945.[2]
Va aprendre fotografia de manera autodidacta a partir dels quinze anys, amb una càmera fotogràfica de la marca Vest Pocket Kodak que li va facilitar el seu pare. Va deixar de treballar d'enginyer el 1952 i va entrar a formar part de l'agència Magnum, després d'entrevistar-se amb Henri Cartier-Bresson i Robert Capa.[3] Hi va realitzar els reportatges més importants de la seva carrera fins al 1979.[4] La seva primera fotografia publicada a Life el 1953 va ser «Pintor a la Torre Eiffel»; una altra molt coneguda es titulava «Noia oferint una flor als soldats» de 1967, després d'una important manifestació contra la guerra de Vietnam.[5] També va ser dels primers fotògrafs occidentals que va poder entrar a la Xina el 1957 i gairebé l'únic occidental que va realitzar reportatges de la guerra de Vietnam des de Vietnam del Nord.[6]
La seva obra pot enquadrar-se en la fotografia humanista tant pels temes que tracta com per la seva intenció fotogràfica amb la qual pretén «comunicar i compartir els seus sentiments cap als altres».[6] D'aquesta manera, mentre d'una banda realitza fotografies de la guerra a Vietnam i la revolució cultural xinesa, per una altra reflecteix aspectes de la vida quotidiana a ciutats com Fes, Angkor, Shaanxi o Benarés.
Va publicar nombrosos llibres i va exposar el seu treball a nombroses ciutats del món.[2] El 2003 va rebre el premi Cornell Capa dels Infinity Awards.[7]
S'han realitzat diverses exposicions retrospectives del seu treball com la de 1997 a Nova York i la del 2005 a París.
- ↑ «Marc Riboud Photographe» (en francès). les amis de Marc Riboud. [Consulta: 3 maig 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cortina, Josep Maria «Marc Riboud: “Veure és el paradís de l’ànima”». Núvol, 31-08-2016.
- ↑ «Marc Riboud». Arxivat de l'original el 2017-06-22. [Consulta: 3 maig 2017].
- ↑ Sougez, M.L.; H. Pérez Gallardo. Diccionario de historia de la fotografía. Madrid: Ediciones Cátedra, 2003, p. 378. ISBN 84-376-2038-4.
- ↑ Efe «Mor el fotògraf Marc Riboud als 93 anys» (en castellà). Ara, 31-08-2016.
- ↑ 6,0 6,1 Sougez, M. L.; M. A. García Felguera, H. Pérez Gallardo y C. Vega. Historia general de la fotografía. 2a edició. Madrid: Ediciones Cátedra, 2009, p. 446, 466 y 505. ISBN 978-84-376-2344-3.
- ↑ «Past Recipients» (en anglès). International Center of Photography, 16-05-2016.