Margaret Sanger

Plantilla:Infotaula personaMargaret Sanger

Margaret Sanger en una foto de 1922. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Margaret Louise Higgins Modifica el valor a Wikidata
14 setembre 1879 Modifica el valor a Wikidata
Corning (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 setembre 1966 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Tucson (Arizona) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Green Wood Modifica el valor a Wikidata
FormacióClaverack College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMoviment reformador i contracepció Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióinfermera, activista pels drets de les dones, directora de cinema, escriptora, sindicalista, columnista de sexe, activista, educadora Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1952Third International Conference on Planned Parenthood (en) Tradueix
1951Second International Conference on Planned Parenthood (en) Tradueix
1950First International Conference on Planned Parenthood (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
ParellaH.G. Wells Modifica el valor a Wikidata
GermansEthel Byrne Modifica el valor a Wikidata
Premis


Goodreads author: 264856 Find a Grave: 6544735 Project Gutenberg: 693 Modifica el valor a Wikidata

Margaret Sanger (Corning, 14 de setembre de 1879 - Tucson, 6 de setembre de 1966) va ser una infermera i activista estatunidenca defensora del control de la natalitat i de l'eugenèsia (un dels punts més controvertits del seu pensament).[1][2]

De família nombrosa, sa mare va tenir 18 embarassos i 11 fills, i catòlica, va exercir d'infermera, període en què es va conscienciar sobre la limitació dels parts pel bé de la dona (tant des del punt de vista de la salut com de la qualitat de vida) com sobre la importància de distribuir mètodes anticonceptius per evitar l'embaràs; la seva promoció entre les dones la va portar a la presó.[1][2][3]

Va dedicar la seva vida a l'activisme polític; aconseguí que es legalitzés la primera clínica estatunidenca sobre salut reproductiva i la distribució de diafragmes entre dones de risc. Va fundar el primer centre de planificació familiar de la història.[1][2]

Als seus escrits es troba la influència del socialisme i l'optimisme il·lustrat, ja que creia que mitjançant la planificació familiar es podia millorar l'espècie humana.[2][4]

  1. 1,0 1,1 1,2 «6 mujeres que hicieron historia en la Medicina» (en castellà). VIX.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Margaret Sanger» (en anglès). [Consulta: 10 agost 2018].
  3. Roland Pressat. Introducción a la demografía, Ariel, 1989, ISBN 84-344-1033-8, pag.83
  4. «Margaret Sanger. Luces y sombras del movimiento a favor del control natal - Revista Ciencias» (en portuguès brasiler). Arxivat de l'original el 2018-08-10. [Consulta: 10 agost 2018].