|
Aquest article tracta sobre la ciutat francesa. Si cerqueu l'as de l'aviació alemany de la II Guerra Mundial, vegeu «Hans-Joachim Marseille». |
Marsella (Marselha [maʀˈsejɔ, maʀˈsijɔ] en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava. Els habitants de Marsella s'anomenen marsellesos.
Marsella és la segona comuna més habitada de França amb una població de més de 820.900 habitants, principal centre econòmic i major metròpoli del Migdia francès, agrupant prop d'1.605.000 persones en l'àrea urbana de Marseille-Aix-en-Provence. És el port comercial més important de França i del Mediterrani, tercer en importància d'Europa després de Rotterdam i Anvers, centre d'important activitat industrial especialitzat en la petroquímica i el refinament de petroli, construcció naval i indústries diverses; també és un nus de comunicacions de les rutes d'enllaç entre París, Itàlia, Suïssa i Espanya. Marsella és seu d'un arquebisbat i centre universitari de primer ordre fundat el 1409.
El mot Marsella ve de Massalia, nom de la colònia comercial fundada per mariners foceus cap al 600 aC, de la qual es conserven les restes més antigues de la viticultura a França introduïda en el segle iv aC. Seu d'un vescomtat en el segle ix dependent després del comtat de Provença, va ser incorporada a la corona de França el 1481 i va aprofitar per al seu creixement l'aliança estratègica d'aquesta amb l'Imperi Otomà durant el Renaixement i l'Antic Règim. Amb la Revolució, que va batejar amb el nom de Marsellesa la marxa militar que més tard es va convertir un dels símbols nacionals de França, la ciutat va ser escenari de l'anomenat Terror Blanc i durant el segle xix, escenari d'un ràpid progrés amb l'expansió colonial francesa cap a Algèria i l'obertura del Canal de Suez. Va ser parcialment destruïda durant la Segona Guerra Mundial i un dels objectius de l'Operació Dragoon. Lloc de passada tradicional dels fluxos migratoris que van anar incrementant el caràcter multicultural de la ciutat, la crisi econòmica dels anys 1970 va provocar, no obstant això, un descens notable de la població, la pèrdua de poder adquisitiu i l'accentuació dels conflictes socials en l'últim quart del segle xx per a anar recuperant-se gradualment i esdevenir una de les urbs més importants de la regió Euromediterrània. El 1978 va esdevenir els quartels generals de la tercera naviera mes gran del mon, la CMA-CGM.