Martell (eina)

Martell d'orelles

Un martell (del llatí martellus) és una eina utilitzada per donar cops a un objectiu a fi de desplaçar-lo o deformar-lo. És comunament utilitzat per clavar o trencar objectes. Els martells són sovint dissenyats per a un propòsit especial, per això n'hi ha una gran varietat de dissenys. La forma bàsica del martell consisteix en un mànec (normalment de fusta) amb un cap pesant (que sol ser de metall) en el seu extrem. Els martells són utilitzats a moltes professions. A l'edat mitjana també era una arma contundent i aleshores es va popularitzar i per això apareix en molts jocs de rol que emulen aquella època (usualment en mans de personatges com els bàrbars). El déu Thor tenia un martell amb què causava el tro.

El martell es compon típicament de tres parts: el mànec, la maça i el tascó.[1] El mànec és un pal (sovint de fusta) per a subjectar l'eina amb la mà. La maça es compon de la boca (la part plana per percutir), l'ull (l'obertura per on s'insereix el mànec) i el cap (el tros sòlid entre l'ull i la boca). L'altre extrem de la maça pot ser, segons el tipus de martell, una bola, unes orelles o tenalla, una punta, un tallant, etc. El tascó és una falca que s'insereix, des de la part superior de l'ull, dins l'extrem superior del mànec per tal de subjectar bé el mànec. Els martells més moderns poden no tenir tascó i subjectar la maça al mànec d'altres maneres.

Pel que fa a la fisiologia humana, molts usos del martell impliquen moviments balístics coordinats sota intenses forces musculars que s'han de planificar prèviament a nivell neuromuscular, ja que també es produeixen ràpidament per ajustar-se conscientment en vol. Per aquest motiu, un cop precís a velocitat requereix més pràctica que un moviment de toc a la mateixa àrea objectiu. S'ha suggerit que les demandes cognitives per a la planificació prèvia, la seqüenciació i el temps precís associades amb els moviments balístics relacionats de llançar, els cops i martellejar van precipitar aspectes de l'evolució cerebral als primers homínids.[2]

  1. Eduard Inglada, Alonso Pallí, Francisco Fernández, "Fitxes de les eines de l'aula de Tecnologia de l'ESO", Direcció General d'Ordenació Educativa, Generalitat de Catalunya
  2. Calvin, William H. A Brief History of the Mind: From Apes to Intellect and Beyond. Oxford University Press, 2004, p. 47. ISBN 0-19-515907-1.