(2014) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Mary Josephine Nash Baldwin 1947 (76/77 anys) Limerick (Irlanda) |
Formació | Universitat Nacional d'Irlanda Universitat de Barcelona |
Director de tesi | Emili Giralt i Raventós |
Activitat | |
Camp de treball | Feminisme i història de la dona |
Ocupació | Historiadora |
Ocupador | Universitat de Barcelona |
Premis | |
Mary Josephine Nash Baldwin, coneguda com a Mary Nash (Limerick, 1947), és una historiadora irlandesa, resident a Catalunya des de 1968. Formada a les universitats de Cork, Torí i Barcelona,[1] el 1967 es llicencià a la Universitat Nacional d'Irlanda, i el 1975 obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es doctorà tres anys més tard en l'especialitat d'història moderna amb la tesi La dona en les organitzacions polítiques d'esquerres a Espanya, 1931-1939. Ha sigut catedràtica d'història contemporània en aquesta mateixa universitat des de 1991 fins 2017 i actualment n'és catedràtica emèrita. S'ha especialitzat en història de les dones.
Ha sigut directora del Grup de Recerca Consolidat de Multiculturalisme i Gènere de la Universitat de Barcelona. El 1982 fundà el Centre d'Investigació Històrica de la Dona de la Universitat de Barcelona i el 1991, l'Associació Espanyola d'Investigació de la Història de les Dones (AEIHM), de la que també en va ser presidenta (1991-1997).
Principal introductora dels estudis sobre dones i gènere a la universitat espanyola, el 1990 va ser membre de la primera junta de la International Federation for Research in Women's History.[1] (IFRWH)
És una de les directores de la revista Arenal. Revista de Historia de las Mujeres, que va fundar el 1994 i participa activament al consell de redacció de la revista Historia Social.[1] Ha col·laborat amb la UNESCO i ha estat presidenta de l'Asociación Española de Investigación de Historia de las Mujeres (1991-1997).[2]
Ha obtingut el premi Emilia Pardo Bazán pel treball Presència i protagonisme. Aspectes de la història de les dones (1984) i la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi (1995). Ha aconseguit també la Medalla al treball President Macià[3][4] (2008) i la Medalla Narcís Monturiol[5] (2018). Ha sigut investida doctora honoris causa el 2010 per la Universitat de Granada[6] i el 2018 per la Universitat Rovira i Virgili[7]
El 2017 va fer donació del seu arxiu personal a la Universitat de Barcelona.