 Mary Shelley per Richard Rothwell, 1840. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Mary Wollstonecraft Godwin  30 agost 1797 Somers Town (Regne de la Gran Bretanya) |
| Mort | 1r febrer 1851 (53 anys) Chester Square (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Causa de mort | tumor cerebral |
| Sepultura | St Peter's Church, Bournemouth (en)  |
| Residència | Londres |
| Nacionalitat | Anglaterra |
| Activitat | |
| Camp de treball | Ficció |
| Ocupació | Novel·lista |
| Activitat | Segle XIX |
| Gènere | Novel·la gòtica, Ciència-ficció |
| Moviment | Romanticisme |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Percy Bysshe Shelley (1816–1822), mort del cònjuge |
| Fills | Clara Everina Shelley, Clara Shelley, William Shelley, Percy Florence Shelley |
| Pares | William Godwin i Mary Wollstonecraft |
| Germans | William Godwin the Younger Fanny Imlay Claire Clairmont Charles Gaulis Clairmont |
| Premis | |
Signatura  | |
          
   | |
Mary Wollstonecraft Shelley (30 d'agost de 1797-1 de febrer de 1851), nascuda Mary Godwin, fou una escriptora anglesa sobretot coneguda per haver escrit Frankenstein, o el modern Prometeu (1818), una de les obres més representatives del romanticisme, que es considera un primerenc exemple de ciència-ficció.[1] També va editar i promoure les obres del seu marit, el poeta romàntic i filòsof Percy Bysshe Shelley. El seu pare era el filòsof polític William Godwin i la seva mare era la filòsofa i activista protofeminista Mary Wollstonecraft.
El 1814 Mary Godwin va iniciar una relació sentimental amb un dels seguidors polítics del seu pare, Percy Bysshe Shelley, que estava casat.[2] Els dos, juntament amb la germanastra de Mary, Claire Clairmont, van viure a França i van viatjar per Europa; al seu retorn a Anglaterra, Mary estava embarassada.[3] Durant els següents dos anys ella i Percy es van enfrontar a l'ostracisme social, als deutes constants i a la desgràcia de la mort de la seva filla, nascuda prematurament. Es van casar a la fi de 1816, després del suïcidi de la primera esposa de Percy Shelley, Harriet.[4]
En 1816 la parella va passar un estiu amb George Gordon Byron, John William Polidori i Claire Clairmont a prop de Ginebra, Suïssa, on Mary va concebre la idea per la seva novel·la Frankenstein.[5] Els Shelley van abandonar Gran Bretanya el 1818 i es van mudar a Itàlia, on el seu segon i el seu tercer fill van morir abans que Shelley donés a llum al seu últim fill, l'únic que va sobreviure, Percy Florence.[6] En 1822, el seu marit Percy Bysshe Shelley es va ofegar en enfonsar-se el seu veler, durant una tempesta a la badia de la Spezia.[7] Un any després, Mary Shelley va tornar a Anglaterra i des de llavors es va dedicar a l'educació del seu fill i a la seva carrera com a escriptora professional.[8] l'última dècada de la seva vida va estar afectada de malalties, probablement vinculades al tumor cerebral que acabaria amb ella als 53 anys.[9]
Fins a la dècada de 1970 Mary Shelley era principalment reconeguda pels seus esforços per publicar les obres de Percy Shelley i per la seva novel·la Frankenstein, la qual segueix sent àmpliament llegida i ha inspirat diverses adaptacions en cinema i teatre.[10] Recentment els historiadors han començat a estudiar més detalladament els èxits de Mary Shelley. Els erudits han mostrat un interès creixent en la seva producció literària, particularment en les seves novel·les, com les novel·les històriques Valperga (1823) i The Fortunes of Perkin Warbeck (1830), la novel·la apocalíptica The Last Man (1826) i les seves dues últimes novel·les, Lodore (1835) i Falkner (1837).[11] Els estudis dels seus treballs menys coneguts, com el llibre de viatges Rambles in Germany and Italy (1844) i els seus articles biogràfics inclòs en l'obra de Dionysius Lardner Cabinet Cyclopaedia (1829 - 1846) donen suport al punt de vista que Mary Shelley va continuar sent una política radical al llarg de la seva vida. Les obres de Mary Shelley sovint argumenten que la cooperació i la compassió, particularment les practicades per les dones en les seves famílies, són les formes de reformar la societat civil. Aquesta visió va constituir un desafiament directe al romanticisme individual promogut per Percy Shelley i a les teories polítiques educatives articulades pel seu pare, William Godwin.[12]
- ↑ Aldiss, Brian. Billion Year Spree: The True History of Science Fiction (en anglès). first. Doubleday, 1 gener 1973. ISBN 978-0385088879.
- ↑ Spark, 19-22; St Clair, 358.
- ↑ Gittings i Manton, 71.
- ↑ Sunstein, 129; St Clair, 414-15; Seymour, 176.
- ↑ Gittings and Manton, 28-31.
- ↑ Bennett, An Introduction, 43.
- ↑ Seymour, 302-7.
- ↑ Spark, 100-104.
- ↑ Seymour, 540.
- ↑ Mellor, xi, 39.
- ↑ Seymour, 550.
- ↑ Bennett, An Introduction, ix-xi, 120-21; Schor, Introducció de Cambridge Companion, 1-5; Seymour, 548-61.