El masclisme és el conjunt d'idees, actituds i pràctiques basades en una atribució culturalapresa de superioritat de l'home, com a mascle, sobre la dona.[2] Aquesta ideologia fonamenta un tipus de masculinitat que autoritza i justifica actituds i accions agressives, controladores i subordinants d’alguns homes contra dones i nenes.[3]
En general, a tot el món hi ha masclisme.[4] Una persona amb idees, actituds o comportaments masclistes és masclista.[5] Un home, generalment cisgènere, que se sent còmode amb les seves idees masclistes, consideri ell que ho són o no, i no té cap intenció de revisar-les, és un masclista[5] (o mascliste).[6]
L'antònim de "masclisme" no és feminisme (dona diferent, però amb el mateix valor -ni superior ni inferior- que l'home), si existís a la pràctica seria "femellisme" (dona superior a l'home). Pel postfeminisme, els feminismes de la diferència i els estudis de gènere, tothom té el mateix valor i els mateixos drets, sent cada persona com vulgui, sense haver d'entrar forçosament en estereotips ni binarisme de gènere.[7][8][9]
↑Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades miguel
↑Revista de educación, Monogràfic Identidad y educación, nombre 353, setembre-desembre 2010, Ministerio de Educación, Secretaría de Estado de Educación y Formación Profesional. ISSN 0034-8082 (castellà)(català)
↑ 5,05,1Bel Olid, Feminisme de butxaca, Angle, 2017(català)