Matilde d'Anglaterra (vers 7 de febrer de 1102-10 de setembre de 1167), coneguda com a emperadriu Matilde (en francès: Mathilde o Mahaut l'emperesse, en anglès: Empress Matilda o Maud), va ser filla del rei Enric I d'Anglaterra i reina consort de l'emperador romanogermànic Enric V. El seu pare la va designar hereva al tron anglès, però la noblesa no li donà suport i preferí coronar Esteve de Blois.[1][2]
La disputa entre els seus partidaris i els d'Esteve van portar a Anglaterra anys de guerra civil i desgovern coneguts com l'Anarquia. Matilde va aconseguir el poder durant uns mesos, d'abril a novembre de 1141, però la manca de suport la va forçar a abandonar Gran Bretanya. Gràcies a les campanyes del seu segon espòs Jofré V d'Anjou va assegurar-se el ducat de Normandia, i va viure per veure el seu fill Enric al tron d'Anglaterra.[3]
- ↑ Norton, Elizabeth. She Wolves: The Notorious Queens of Medieval England (en anglès). History Press, 2011-08-26, p. 70. ISBN 978-0-7524-6921-8.
- ↑ «Matilda | daughter of Henry I» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 gener 2021].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «La reina sin corona, Matilde de Inglaterra (1102-1167)». Mujeres en la historia. [Consulta: 12 gener 2021].