| ||||
| Tipus | ciutat i gran ciutat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Afganistan | |||
| Província | província de Balkh | |||
| Districte | Mazar-i-Sharif (en)  | |||
| Capital de | ||||
| Població humana | ||||
| Població | 469.247 (2020) (5.653,58 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 83 km² | |||
| Altitud | 380 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
| Altres | ||||
| Agermanament amb | ||||
Mazar-e Xarif (dari: مزارشریف, Mazār-e Šarīf; paixtu: مزارشریف) és la quarta ciutat més gran de l'Afganistan, amb uns 300.600 habitants (estimació de l'any 2006). Capital de la província de Balkh, al nord del país, està comunicada per carretera amb Kabul al sud-est, amb Herat a l'oest i amb l'Uzbekistan al nord. Les ruïnes de Balkh (que, fins al temps del timúrides, fou el principal centre urbà de la regió) estan a uns 20 km a l'oest. Disposa d'aeroport civil i militar.
El nom de Mazar-e Xarif (traduït a vegades com 'noble joier') fa referència al santuari del centre de la ciutat i a la seva mesquita, gran monument de teules blaves que els afganesos, ja siguin xiïtes o sunnites, consideren que és la tomba d'Alí, tot i que els historiadors creuen més aviat que està enterrat a Najaf (Iraq).
Les llengües principals en són el darí (dialecte persa de l'Afganistan) i l'uzbek. La ciutat és un centre turístic important a causa del seu patrimoni arquitectònic musulmà i de les restes arqueològiques hel·lenístiques.
L'economia local està dominada per l'agricultura (cotó, cereals i fruita) i la cria d'una raça de xais anomenats caracul, amb la llana dels quals es fabrica l'astracan. A petita escala, les prospeccions de petroli i de gas han estimulat les perspectives de la ciutat. Hi ha una mica de comerç amb l'Uzbekistan gràcies a l'anomenat Pont de l'Amistat que uneix aquests dos estats sobre el riu Amudarià.