En la mitologia gregaMedea (grec antic: Μήδεια, Mēdeia, potser 'planificadora') era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfaIdia. Era sacerdotessa d'Hècate, que alguns consideren la seva mare i de la qual se suposa que va aprendre els principis de la bruixeria junt amb la seva tia, la maga Circe. Així, Medea és l'arquetip de bruixa o bruixot, amb certs trets de xamanisme. Medea figura al mite de Jàson i els argonautes, que apareixen a la Teogonia d'Hesíode cap al 700 aC,[1] però és més coneguda per la tragèdia d'EurípidesMedea i l'èpica d'Apol·loni de RodesArgonàutiques. Medea és coneguda en la majoria de les històries com una bruixa i sovint es representa com una sacerdotessa de la deessa Hècate.
