| (la) Bagrada (ar) مجردة  | ||||
| ||||
| Tipus | riu | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Continent | Àfrica | |||
| Localització | serralada de l'Atles | |||
| Final | ||||
| Localització | golf de Tunis | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Afluents | ||||
| Conca hidrogràfica | conca mediterrània | |||
| Característiques | ||||
| Dimensió | 460 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 22.500 km² | |||
| Mesures | ||||
| Cabal | 29 m³/s | |||
El riu Medjerda (àrab: وادي مجردة, wādī Majarda) és el principal riu de Tunísia, amb una conca de 23.500 km².[1] És l'únic riu del país amb cabal perenne.[2]
Neix prop de Souk-Ahras, a Algèria;[1] corre per aquest estat uns 65 km i entra a Tunísia prop de Jendouba, i recorre en aquest país uns 350 km fins al golf de Tunis, on desaigua formant un estuari al·luvial que marca el nord del golf i el sud de la badia de Ghar El Melh (Porto Farina). El seu recorregut total és de 415 km. A l'antiguitat clàssica es deia Bàgrada (en llatí Băgrăda) o Bàgradas (en grec Βαγράδας Bagràdas), Polibi el menciona com a Macar.[3]
L'afluent principal n'és l'Oued Mellegue. Els afluents de l'esquerra fan de drenatge a les muntanyes dites de la Medjerda i als Djebel El Guessa, Djebel Bou Goutran, Djebel Sabram, Djebel Tabouna, Djebel Zbla, Djebel Anq i Djebel Lanserine. Els afluents principals per la dreta en són el Bou Heurtma, Kasseb i Beja. La confluència amb l'Oued Mellegue drena, amb els seus nombrosos afluents, una gran zona que va fins a Algèria. Per aquesta part, els afluents en són Oued Tessa, Oued Siliana, Kralled (que travessen els pendents nord de les muntanyes Eich Cheid, El Adoba, Richane, i Kifene Ali Sansou) i altres de menors a les valls de les muntanyes Zeller, Berda i Tabrone.
A partir del 1935 es van construir embassaments per tal de reduir el risc d'aiguades i dipòsits excepcionals de material al·luvial.[4] La crescuda del 1973 hi va portar en sis dies 100 milions de tones de material, de les quals tres quartes parts es van dipositar a les zones inundables.[5]
- ↑ 1,0 1,1 «0041704.xml Medjerda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Desroche, Henri. Planification et volontariat dans les développements coopératifs. Quinzaine d'études (15-27 janvier 1962) organisée par le Collège coopératif du Centre de Recherches coopératives. París i L'Haia: Mouton, 1962, p. 423 [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ Smith, Philip. «Ba'grada». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood. Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.
- ↑ Poncet, Jean «La mise en valeur de la basse vallée de la Medjerda et ses perspectives humaines». Annales de géographie, 65, 349, 1956, pàg. 199–222. DOI: 10.3406/geo.1956.14287.
- ↑ Moussa, Thouraya Ben; Amrouni, Oula; Hzami, Abderraouf; Dezileau, Laurent; Mahé, Gil «Progradation and retrogradation of the Medjerda delta during the 20th century (Tunisia, western Mediterranean)» (en anglès). Comptes Rendus Geoscience, 351, 4, 4-2019, pàg. 340–350. DOI: 10.1016/j.crte.2018.10.004.