 | |
| Productor | Abella de la mel i Apis  |
|---|---|
| Detalls | |
| Tipus | confit, xarop, secreció, farratge i aliment de llarga conservació |
| Mètode de preparació | apicultura i gathering (en)  |
| Ingredients principals | aigua i nèctar |
|
Aquest article tracta sobre el fluid produït per les abelles. Si cerqueu l'os de la cara, vegeu «Os zigomàtic». |
La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors. També s'obté mel de la secreció de determinats insectes que xuclen la saba, aleshores s'anomena mel de melada. El gust i color d'aquesta substància és determinat pel tipus de flors de les quals es recull el nèctar. El sabor varia en funció de la font de nèctar, i dels diversos tipus i graus de mel; els més comuns inclouen, entre altres, la mel de taronger, d'esbarzer i de gerd. La tècnica que involucra l'extracció de mel de les bresques d'abella és coneguda com l'apicultura o bé crestar; és l'art de criar abelles per tal d'aprofitar-ne els productes relacionats amb l'animal, com la mel i la cera.
La varietat produïda per les abelles mel·líferes (gènere Apis) és la més comuna i és el tipus de mel recollida pels apicultors i la que consumeixen els éssers humans. La mel produïda per les abelles i d'altres insectes té propietats molt diferents. Les abelles transformen el nèctar en mel per un procés de regurgitació i emmagatzematge d'aquesta substància com una font d'aliment en bresques de cera a l'interior del rusc. Les pràctiques d'apicultura encoratgen la seva sobreproducció perquè es pot produir i extreure'n en excés sense posar en perill la colònia d'abelles. A més, un efecte secundari de la collita de nèctar i pol·len per a la producció de mel és la pol·linització, la qual és crucial per a la reproducció de plantes florents.
La mel obté la seva dolçor dels monosacàrids fructosa i glucosa i té aproximadament la mateixa dolçor relativa que la del sucre granulat.[1][2] Els usos primaris de la mel són la cuina, l'enfornat, com a acompanyament del pa (comú o torrat, generalment durant l'esmorzar) o begudes com el te. Té propietats químiques atractives per a la cocció, i un sabor característic que porta a algunes persones a preferir-la per davant del sucre i altres edulcorants.[1] La majoria dels microorganismes no poden créixer en la mel per la seva baixa activitat d'aigua, que és del 0,6.[3] No obstant això, de vegades, la mel conté endòspores latents del bacteri Clostridium botulinum, que pot ser perillós per als nens, ja que les seves endòspores es poden transformar en bacteris productors de toxines en el tracte intestinal immadur del nadó, cosa que porta a la malaltia i fins i tot la mort.[4]
- ↑ 1,0 1,1 National Honey Board. Carbohydrates and the Sweetness of Honey.[Enllaç no actiu] Consultat el 2 de setembre de 2010. (en anglès)
- ↑ Oregon State University. What is the relative sweetness of different sugars and sugar substitutes? Arxivat 2011-07-04 a Wayback Machine.. Consultat el 2 de setembre de 2010. (en anglès)
- ↑ Lansing Prescott, John P. Harley, Donald A. Klein. Microbiology (en anglès). Boston: WCB/McGraw-Hill, 1999. ISBN 0-697-35439-3.
- ↑ Shapiro, MD, Roger L.; Hatheway, PhD, Charles; Swerdflow, MD, David L. «Botulism in the United States: A Clinical and Epidemiologic Review» (en anglès). Annals of Internal Medicine, 129, 3, 01-08-1998, pàg. 221. DOI: 10.1059/0003-4819-129-3-199808010-00011. PMID: 9696731 [Consulta: 2 juny 2007].