Mel monofloral (o mel monoespecífica)[1] és un tipus de mel caracteritzada per la predominança del nèctar d'una espècie vegetal particular que li dona un gust característic o un altre atribut.[2]
El concepte de mel monofloral s'oposa al de mel de mil flors, però no necessàriament monofloral és sinònim de mel de qualitat com tampoc mel de milflors indica una baixa qualitat. Encara que normalment qualsevol mel monofloral arriba al mercat a un preu més alt que les de milflors.
Mai una mel monofloral no és estrictament produïda amb les flors d'una única espècie de planta amb flors. Les anàlisis melitopalinològiques de laboratori (del pol·len d'una mostra de mel) permeten de conèixer els percentatges de pol·len que hi apareixen.[3] Legalment s'estableixen els percentatges mínims, per a una certa espècie floral, que han de tenir les mostres. En alguns casos, com passa en les mels de plantes dins la família lamiàcia (més conegudes com a labiades), el percentatge del seu pol·len exigible legalment és molt baix perquè les flors de les lamiàcies aporten molt de nèctar i poc pol·len. Les flors dels cítrics donen una gran quantitat de nèctar i són molt recercades per les abelles i per això les mels monoflorals de cítrics resulten gairebé pures. Algunes mels tipificades com a monoflorals com per exemple de bosc o d'alzina no responen a un predomini d'una espècie sinó a l'ambient on s'obtenen, de fet l'alzina dona pol·len però no pas nèctar que és aquell que origina la mel i el nèctar necessari per a la mel monofloral anomenada d'alzina la proveeixen altres plantes de l'alzinar o si de cas la secreció d'àfids que viuen sobre l'alzina i aleshores es tracta de mel de melada (dels àfids) no pas de mel de flors.
Hi ha diverses tècniques en apicultura per a procurar que les abelles es dirigeixin cap al tipus de flor que interessa l'apicultor per a fer-ne mel monofloral.