Tipus | neoplàsia meningeal, càncer del sistema nerviós central i malaltia |
---|---|
Especialitat | oncologia, neurologia i neurocirurgia |
Clínica-tractament | |
Exàmens | Simpson grade (en) |
Medicació | |
Patogènesi | |
Associació genètica | AF-10, AKT1 i RBM10 |
Classificació | |
CIM-11 | XH11P5 |
CIM-10 | D32.9 |
CIM-9 | 225.2 |
CIM-O | 9530/0 i 953 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0122712 |
OMIM | 607174 |
DiseasesDB | 8008 |
eMedicine | 341624 |
Patient UK | Meningiomas |
MeSH | D008579 |
Orphanet | 252025 |
UMLS CUI | C0025286, C0349604, C1334698, C1336537 i C0025284 |
DOID | DOID:3565 |
El meningioma (o tumor meningeal) és típicament una neoplàsia de creixement lent que es forma a partir de les meninges (les capes membranoses que envolten el cervell i la medul·la espinal).[1] Els símptomes depenen de la localització i es produeixen com a resultat de la pressió del tumor sobre el teixit proper.[2][3] Així poden produir convulsions, demència, problemes per parlar, problemes de visió, debilitat lateral o pèrdua de control de la bufeta, etc.[4] Si són petits o gairebé no creixen no produeixen símptomes.[4]
Els factors de risc inclouen l'exposició a radiacions ionitzants, com ara durant la radioteràpia, antecedents familiars de la malaltia i neurofibromatosi tipus 2.[4][2] No sembla que tinguessin relació amb l'ús del telèfon mòbil.[3] Sembla que poden formar-se a partir de diversos tipus de cèl·lules, incloses les cèl·lules aracnoides.[1][4] El diagnòstic es realitza normalment per imatge mèdica (TC, RMN).[4]
Si no hi ha símptomes, pot ser necessària una observació periòdica[2] La majoria dels casos en que donen símptomes es poden curar mitjançant la cirurgia.[1] Després de l'eliminació completa, es repeteix en menys del 20%[2] Si la cirurgia no és possible o no es pot eliminar del tot el tumor, la radioteràpia pot ser útil.[2] La quimioteràpia no ha estat útil.[2] Un petit percentatge creix ràpidament i s'associa a pitjors resultats.[1]
L'aparició sol ser en adults,[1] i en aquest grup representen al voltant del 30% dels tumors cerebrals.[5] Les dones es veuen afectades aproximadament el doble de vegades que els homes.[2] Félix Plater va notificar el 1614 de la seva existència.[6]