Mercurius  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | deïtat romana deïtat de la riquesa |
| Context | |
| Mitologia | religió de l'antiga Roma |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Parella | Lara (mitologia) i Rosmerta (en)  |
| Pare | Júpiter |
| Fills | Evandre i Cupido |
| Altres | |
| Part de | religió de l'antiga Roma i Dii Consentes |
| Símbol | Mercurius by Jean-Baptiste Pigalle (en) i Mercurius (en) |
| Equivalent | Hermes, Abianus, Cimiacinus (en) , Arcecius (en) , Aguaecus (en) , Dubnocaratiacus (en) i Solitumarus (en) |
| Matèries sobre la mitologia romana | ||
|---|---|---|
| Déus importants: | ||
| Història llegendària: | ||
| Religió romana | ||
Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus,[1] protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas. Era un déu important dels negocis, els beneficis i el comerç. El seu nom està relacionat amb Merx-rcis: mercaderia, article, gènere.
Segons la interpretatio romana, mitjançant la qual els cultes locals dels pobles conquerits es veien com a variants locals de la pròpia religió, Mercuri va ser identificat amb diversos déus germànics, entre ells Lugus i altres divinitats missatgeres.
Mercuri no apareixia a la primera mitologia romana, sinó que va sorgir després, assimilat a l'Hermes grec (aproximadament al segle iv aC). La seva popularitat, però, el va convertir ben aviat en una de les divinitats principals del panteó, com proven els nombrosos llocs de culte conservats i el festival Mercuralia en honor seu.
- ↑ Jordi Parramon i Blasco. Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209, 1997, p. 148.. ISBN 84-297-4146-1.