Merv

Aquest article tracta sobre l'antiga Merv al Khorasan. Si cerqueu ciutat a la riba del Murghab al Khorasan, vegeu «Marw al-Rudh».
Plantilla:Infotaula geografia políticaMerv
Imatge
Tipusjaciment arqueològic i ciutat antiga Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 37° 39′ 46″ N, 62° 11′ 33″ E / 37.662777777778°N,62.1925°E / 37.662777777778; 62.1925
EstatTurkmenistan
Provínciaprovíncia de Mary Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Geografia
Superfície353,24 ha Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
abril 1221setge de Merv Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Àsia-Oceania insular
Data1999 (23a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iii) Modifica el valor a Wikidata
Identificador886

Merv o Merw fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. En alstres llengües es diu: persa: مرو, Marw o Mary; xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan, àrab: مرو الشاهجان, Marw ax-Xāhijān), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana.[1]

De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades.

Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.

  1. ↑ Long, George. «Antiocheia 6. Margiana (Ἀ. Μαργιάνη)». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood (en anglès). Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854.