El mesc és el nom que originàriament es donava a un perfum obtingut d'una glàndula del mascle del cérvol mesquer, i després el nom es va aplicar a altres animals (bou mesquer, gat mesquer…) i també a plantes amb una olor similar. La paraula mesc o almesc ve de l'àrab clàssic al-misk, i aquest del pahlavi musk i del sànscrit muskà, que significa testicle.[1]
La varietat que es comercialitza és la secreció del cérvol mesquer, però l'olor es troba també en el bou mesquer, en la rata mesquera de l'Índia i Europa, en l'ànec mesquer ( Biziura lobata ) del sud d'Austràlia, en la musaranya mesquera, l'escarabat mesquer ( Calichroma moschata ), al caiman d'Amèrica Central, i en altres animals.
En el regne vegetal es troba a l'espècie nord-americana Mimulus moschatus, a l'espècie australiana Olearia argophylla i en les llavors de la planta de l'Índia Abelmoschus moschatus (llavors de mesc).
Per obtenir el perfum del cérvol mesquer, es mata l'animal i s'extreu completament la glàndula, deixant-la assecar, bé al sol, sobre una pedra calenta, o bé submergint-la en oli calent. S'ha de tenir en compte que l'almesc pur té una olor molt intensa gairebé insuportable per l'olfacte humà, per aquest motiu l'almesc s'aplica en dosis molt petites als perfums. Es considera que aquests perfums resulten excitants, ja que posseeixen molècules de tipus feromona, emprades com esquer sexual i per marcar el territori.