Messene o Messena (grec antic: Μεσσήνη, en llatí: Messēna,æ; gentiliciΜεσσήνιος|Messēnii, en català messeni),[1] actualment anomenada Αρχαία Μεσσήνη (Arkháia Messêne, «Antiga Messene») per no confondre-la amb la moderna Messini, fou la capital de Messènia en el seu període d'existència com a estat, al segle iv aC. Fou construïda el 369 aC a iniciativa d'Epaminondes, considerat el seu ecista (οἰκιστής 'fundador'). Els tebans van ajudar els messenis en la construcció, i van venir experts de tota Grècia per construir-la.
Era situada entre uns turons a la plana de Messènia; la part del nord estava delimitada pel mont Itome (801 m), i la del sud, pel mont Eva. Actualment, se'n conserven ruïnes, sobretot de les muralles, i també edificis i un teatre, i al capdamunt del mont Itome es conserva un temple jònic.
