 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un meteor (del llatí meteōrus, i aquest del grec μετέωρος, 'elevat en l'aire') és un fenomen lluminós pel qual les partícules de matèria (meteoroides) que entren a l'alta atmosfera són frenades, encalentides, i evaporades parcialment o total, i constitueixen un canal de plasma. És sinònim d'estel fugaç, terme que és impropi, ja que no es tracta d'estrelles que es desprenguin de la cúpula celeste.
L'aparició de meteors és un fet tan freqüent que tothom l'ha presenciat multitud de vegades. En una nit fosca i clara, podem veure de l'ordre de 10 meteors per hora. No totes les nits de l'any són igual d'intenses quant a meteors. Les dates més notables tenen lloc el 12 d'agost (Perseids) i entre el 15 i el 21 de novembre, i se n'aconsegueix un màxim el 18 de novembre (Leònids). En el cas de pluges excepcionals, com en els anys 1966 i 1999, el nombre n'augmenta considerablement.
En anys normals, els Leònids produïxen taxes de l'ordre de 10-15 meteors per hora. S'ha comprovat que les trajectòries dels diferents meteors, per un efecte de perspectiva, pareixen provindre d'un mateix lloc de l'esfera celeste, punt a què s'ha donat el nom de radiant.
Les pluges d'estrelles més importants porten el nom de la constel·lació que es troba en el radiant a què s'afig la lletra grega de l'estela més pròxima. Així, per exemple, tenim els Lírids, els Perseids, els Leònids i els gamma-Aquàrids.