Tipus | àrea metropolitana, regió de les Filipines i regió de la capital | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Filipines | ||||
Capital | Manila | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 13.484.462 (2020) (22.055,42 hab./km²) | ||||
Llars | 3.499.652 (2020) | ||||
Geografia | |||||
Localitzat a l'entitat territorial estadística | Luzon | ||||
Superfície | 611,39 km² | ||||
Altitud | 3 m | ||||
Limita amb | |||||
Creació | 7 novembre 1975 | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 2 | ||||
ISO 3166-2 | PH-00 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | mmda.gov.ph |
Metro Manila (en filipí Kalakhang Maynila o Kamaynilaan), també anomenada la Regió de la Capital Nacional (en filipí Pambansang Punong Rehiyon, en anglès National Capital Region), és la regió metropolitana que inclou la ciutat de Manila i els seus voltants, a les Filipines. Coneguda pel seu acrònim anglès NCR, està composta per 16 ciutats (Manila, Caloocan, Las Piñas, Makati, Malabon, Mandaluyong, Marikina, Muntinlupa, Navotas, Pasay, Pasig, Parañaque, Quezon, San Juan, Taguig i Valenzuela) i el municipi independent de Pateros.
La regió és el centre polític, econòmic, social, cultural i educatiu de les Filipines. Tal com proclama el Decret Presidencial Núm. 940, Metro Manila en el seu conjunt és la seu del govern de les Filipines, però la ciutat de Manila n'és la capital.[1]
Metro Manila és la més poblada de les dotze àrees metropolitanes de les Filipines. Segons el cens del 2007, té una població d'11.566.325 habitants, que representen el 13% de la població nacional.[2] Si s'inclouen els suburbis a les províncies adjacents (Bulacan, Cavite, Laguna i Rizal) de la Gran Manila, la població se situa al voltant dels 21,4 milions.[3] L'Església de San Agustín de Manila esta inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO amb el nom d'Esglésies barroques de les Filipines.
El principal sistema ferroviari de la zona metropolitana és el metro de Manila. Té dues línies: l'LRT-1, o « línia verda », i l'LRT-2, o « línia blava ». Encara que es parla de « Tren lleuger », perquè la xarxa és principalment en alçada, el sistema és més semblant a un metro convencional. L'LRT-1 és el primer sistema de metro a Àsia Sud-oriental, construït tres anys abans del metro de Singapur. La línia LRT-1 s'ha de connectar al Manila Metro Rail Transit System MRT-3, o « línia groga », i a la futura línia MRT-7 (2021).