Michael Caine

Plantilla:Infotaula personaMichael Caine

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Maurice Joseph Micklewhite Modifica el valor a Wikidata
14 març 1933 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Rotherhithe (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaWindsor (dècada del 1960–dècada del 1970) Modifica el valor a Wikidata
FormacióHackney Downs School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1956 Modifica el valor a Wikidata - 2012 Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit britànic Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra de Corea Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolKnight Bachelor Modifica el valor a Wikidata
CònjugeShakira Caine (1973–)
Patricia Haines (1954–1958) Modifica el valor a Wikidata
FillsDominique Caine
 () Patricia Haines
Natasha Caine
 () Shakira Caine Modifica el valor a Wikidata
GermansStanley Caine Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmichaelcaine.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000323 Allocine: 2535 Rottentomatoes: celebrity/michael_caine Allmovie: p10198 111336 Metacritic: person/michael-caine TV.com: people/michael-caine TMDB.org: 3895
X: themichaelcaine Musicbrainz: 97876f5b-e4f8-4202-a2ed-4a510ab817d0 Songkick: 376172 Discogs: 435389 Modifica el valor a Wikidata

Michael Caine, nom artístic de Sir Maurice Joseph Micklewhite jr., CBE (Londres, 14 de març de 1933) és un actor i un productor de cinema anglès. Conegut pel seu distintiu accent del sud de Londres (Cockney),[1] ha aparegut en més de 130 pel·lícules durant una carrera de més de 60 anys, i és considerat una icona pel cinema anglès.[2]

Va aconseguir el reconeixement del públic en els anys seixanta amb les cintes angleses Zulu de 1964, Arxiu confidencial de 1965, Alfie de 1966, per la qual va aspirar a l'Oscar al millor actor, The Italian Job de 1969 i La batalla d'Anglaterra de 1969. Entre les seves pel·lícules més importants durant els setanta es troben: Assassí implacable de 1971, L'última vall de 1972, La petjada, la qual li va donar la seva segona candidatura a l'Oscar, L'home que va poder regnar de 1975 i Un pont llunyà de 1977. Va aconseguir un major èxit durant als anys vuitanta amb pel·lícules que van ser un èxit, tant en taquilla com en crítica amb: Educant a Rita de 1983, per la qual va aconseguir el BAFTA i un Globus d'Or, i amb Hannah i les seves germanes de 1986, per la qual va aconseguir l'Oscar.

Cap a finals dels noranta, la seva carrera va ressorgir novament amb les cintes Little Voice de 1998, que li va donar el Globus d'Or novament, i amb The Cider House Rules de 1999, la qual li va premiar amb un segon Oscar. A partir del nou mil·lenni, Caine ha protagonitzat pel·lícules de renom internacional: el 2002 va encarnar a Nigel Powers a Austin Powers in Goldmember i a Alfred Pennyworth en la trilogia de The Dark Knight del director Christopher Nolan. Aquest últim també ho va dirigir en El gran truc de 2006, L'origen de 2010, Interstellar de 2014, i Tenet de 2020. També destaquen la seva participació secundària a Fills de l'home de 2006 i a Cars 2 de 2011.

Michael Caine és, al costat de Laurence Olivier, Paul Newman i Jack Nicholson, l'únic actor que ha aspirat a l'Oscar en cinc dècades diferents. A més, les seves pel·lícules han recaptat prop de 8.000 milions de dòlars al llarg dels anys, i això el converteix en el vintè actor de major recaptació de la història.[3][4] Va ser nomenat Cavaller per la reina Isabel II el 2000 per la seva contribució a les arts interpretatives.[5][6]

  1. Reed, Rex. «Michael Caine’s ‘Best Sellers’ Has Something to Say About the Death of Literacy, If You Can Manage to Stay Awake» (en anglès). Observer, 16-09-2021. Arxivat de l'original el 20 agost 2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
  2. «Michael Caine». IMDb. [Consulta: 8 setembre 2018].
  3. «Michael Caine – Box Office Data Movie Star». The-numbers.com. [Consulta: 20 març 2014].
  4. "People Index." Box Office Mojo. Conulstat el 8 de desembre de 2018
  5. «The London Gazzette - No. 55879». The London Gazzette p. 1, 19-06-2000. Arxivat de l'original el 24 març 2022. [Consulta: 11 setembre 2022].
  6. «The London Gazzette - No. 56136». The London Gazzette p. 2633, 02-03-2001. Arxivat de l'original el 30 abril 2022. [Consulta: 11 setembre 2022].