Malaltia objecte | acne, carboncle, infecció bacteriana per gramnegatius, periodontitis, malaltia periodontal, rosàcia, gingivitis, meningitis, brucel·losi i amebosi |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria D per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | antibiòtic tetraciclínic i tetracycline polyketide (en) |
Codi ATC | A01AB23 i J01AA08 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C23H27N3O7 |
Massa molecular | 457,1849 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 10118-90-8 |
PubChem (SID) | 51537604 |
IUPHAR/BPS | 10831 |
DrugBank | DB01017 |
ChemSpider | 16735907 |
UNII | FYY3R43WGO |
KEGG | D05045 |
ChEBI | 50694 i 77906 |
ChEMBL | CHEMBL1434 |
PDB ligand ID | MIY |
AEPQ | 100.226.626 |
La minociclina, comercialitzada a Espanya com a Minocin,[1] és un medicament tetraciclina utilitzat per tractar diverses infeccions bacterianes com algunes que es produeixen en determinades formes de pneumònia.[2][3][4] Generalment (però no sempre) és menys preferida que la tetraciclina doxiciclina.[3][4] La minociclina també s'utilitza per al tractament. de l'acne i l'artritis reumatoide.[4][5] Es pren per via oral o s'aplica a la pell.[3][5]
Els efectes secundaris habituals inclouen nàusees, diarrea, marejos, reaccions al·lèrgiques i problemes renals.[3] Els efectes secundaris greus poden incloure anafilaxi, una síndrome semblant al lupus i fotosensibilitat.[3] L'ús a l'última part de l'embaràs pot perjudicar el nadó i la seguretat durant la lactància materna no està clara.[6] Funciona disminuint la capacitat d'un bacteri per produir proteïnes, aturant així el seu creixement.[3]
La minociclina es va patentar el 1961 i va entrar en ús comercial el 1971.[7]