Mistela

Infotaula begudaMistela
Altres nomsMoscat
TipusLicor
TradicióCosta dels Països Catalans
OrigenEspanya Modifica el valor a Wikidata
IngredientsRaïm
Mètode de preparacióFermentació
FormaBlanca o de vegades negra
DenominacióDO Alella, DO Conca de Barberà, DO Empordà, DO Montsant, DO Pla de Bages, DOQ Priorat, DO Tarragona, DO Terra Alta, DO València i DO Alacant.
Part decuisine of the province of Almería (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La mistela és un vi de licor tradicional. És un vi semi-fermentat de gust dolç i de color fustós, elaborat amb vi most macerat amb alcohol vínic. El nom de 'mistela' prové de l'italià dialectal mistella, derivat de misto, amb el significat de 'mixt' o 'mescla'.[1]

La mistela pot ser blanca o negra, a partir de diferents varietats de raïm, però predominen les misteles blanques. Com a vi de licor de qualitat VLQPRD, està regulat en els reglaments de les denominacions d'origen. El raïm és d'un grau alcohòlic volumètric natural mínim de 12 vol. En la seva elaboració se separa el most flor del raïm, es filtra el vi i es macera afegint-hi alcohol vínic. Seguidament es remou un o dos cops al dia, durant una o dues setmanes, per airejar-lo i deixar inactius els llevats. Acabada la maceració se separen els sòlids amb una premsa fins a assolir un grau alcohòlic volumètric adquirit entre 15% vol i 22% vol. La mistela de criança té un envelliment mínim de dos anys, un dels quals en envàs de fusta de roure.[2]

  1. «[https://web.archive.org/web/20210619082152/https://www.udl.cat/export/sites/universitat-lleida/ca/serveis/seu/treballsrecerca/curs16-17/27_DE-LA-VINYA-A-LA-WEB-3.0-Analisi-de-ladaptacio-al-comerc-electronic-per-part-dels-cellers-amb-DO-Costers-del-Segre-2.pdf De la vinya a la web: "Anàlisi de l'adaptació al comerç electrònic per part dels cellers amb DO Costers del Segre”]». Arxivat de l'original el 2021-06-19. [Consulta: 30 novembre 2019].
  2. Col·loqui d'Història Agrària (3rd : 1990 : Vilafranca del Penedès). Vinyes i vins : mil anys d'historia. Universitat de Barcelona, 1993. ISBN 84-475-0075-6.  Arxivat 2024-06-10 a Wayback Machine.