| Part d'una sèrie de |
| Mitologia celta |
|---|
 |
| Mitologia gaèlica |
| Mitologia britònica |
| Conceptes |
| Vocacions religioses |
| Festivals |
La mitologia celta conforma la cosmologia i les creences religioses del poble celta.[1] El seu panteó estava format per diversos déus i existia una estructura religiosa definida. En molts dels pobles cèltics més en contacte amb l'Imperi Romà, la seva religió va ser substituïda aviat pel cristianisme, i tot el que se'n sap és a través de fonts llatines. Dels pobles celtes que van mantenir una identitat lingüística i cultural, a les Illes Britàniques, hi ha vestigis de la seva mitologia que van arribar a l'edat mitjana, principalment pels textos escrits per monjos cristians.[2]
És característic de la religió celta el paper dels caps tallats. Els déus solien aparèixer-se com a tals[3] i parlen amb saviesa; i en els santuaris n'hi ha, cosa que prova que realitzaven sacrificis humans.[4]
Tenien animals considerats sagrats perquè representen als déus i els permeten comunicar-se mitjançant ells, dels quals destaca el porc mascle.[3]
- ↑ Rodríguez Santidrián, 1994, p. 102.
- ↑ Ó Néill, Pádraig. Celtic Britain and Ireland in the early middle ages (en anglès). 1. Cambridge: Cambridge University Press, 2006, p. 69–90. DOI 10.1017/chol9780521781947.005. ISBN 978-0-521-78194-7.
- ↑ 3,0 3,1 Rodríguez Santidrián, 1994, p. 103.
- ↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Cabezas cortadas». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 88. ISBN 84-7838-400-6.