Mitologia coreana

La mitologia coreana és un conjunt de mites de diverses èpoques de Corea que tracten sobre l'origen de Corea, les fundacions dels regnes coreans, la cosmogonia i els seus sentiments.[1]

Hi ha un mite del tipus de diluvi universal anomenat El fill de l'arbre (Moktohryong) i la inundació.[2] A més d'un mite amb diluvi local controlat per un personatge.[3]

Hi ha mites que expliquen l'origen dels accidents geogràfics. Alguns dels accidents geogràfics explicats per mites són: Samsonghjiol (significa en coreà Forats dels Tres Cognoms),[4][5] la Roca de la Carabassa[6] i la Muntanya Pekma i les formacions rocoses en forma de cistella Nongham.[7] Altres mites expliquen els orígens de les famílies aristocràtiques, la fundació de Corea[8] i de distints regnes coreans,[3] i característiques que hereta genèticament una família aristocràtica.[9]

La seua cosmologia consistia en: al centre de l'univers està el paradís celestial, baix d'aquest hi ha 33 cels.[8]

A la Muntanya Miojiang el déu encarregat de portar la civilització establí la Ciutat Divina.[8]

A la mitologia de Corea apareixen esperits, com per exemple esperits guardians de les muntanyes Hil, Ho i Pu.[10]

  1. ↑ Juang, Pegang, KIM, Changmin (pròleg). «Prólogo». A: Mitos coreanos. 1ª. Madrid: Verbum, 2002, p. 10. ISBN 84-7962-243-1. 
  2. ↑ Juang, Pegang. «Moktohryong (Hijo del Árbol) y la inundación». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 155-160. ISBN 84-7962-243-1. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Juang, Pegang. «El rey Dongmyong, fundador de Koguryo». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 19-36. ISBN 84-7962-243-1. 
  4. ↑ «Port of Jeju (Cheju)». World Port Source. Mark E. Waters. Arxivat de l'original el 4 de juliol 2015. [Consulta: 2 juliol 2015].
  5. ↑ Juang, Pegang. «Los tres hombres divinos de Tamhna». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 102-108. ISBN 84-7962-243-1. 
  6. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades mite4
  7. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades MCcaballo
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Juang, Pegang. «Juanhung, hijo del Emperador Celestial, y Tangun». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 11-18. ISBN 84-7962-243-1. 
  9. ↑ Juang, Pegang. «El pene del rey Suro, usado como puente, y la vulva de la reina Jo, usada como almohada». A: Mitos coreanos. Madrid: Verbum, 2002, p. 86-87. ISBN 84-7962-243-1. 
  10. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades MCon