La mitologia japonesa és un sistema de creences extremadament complex. El panteó xintoista recull uns 8 milions de kami, a mig camí entre déus i esperits («vuit milions» és un concepte cultural, volent dir 'moltíssims', 'innombrables'; al Japó, el nombre vuit simbolitza l'infinit). Malgrat la influència de l'antiga civilització xinesa, gran quantitat d'aquesta mitologia és pròpia. Abasta el xintoisme i tradicions budistes així com creences folklòriques de tipus agrari. A més, a diferència de la mitologia grega, nòrdica o egípcia, és molt difícil distingir el que és veritablement «mite».
Els mites japonesos generalment reconeguts avui com a principals es basen en el Kojiki[1] i alguns llibres complementaris. El Kojiki o 'Registre de coses antigues' és el recull més antic de mites, llegendes i d'història del Japó. El Shintoshu explica orígens de divinitats japoneses des d'una perspectiva budista mentre l'Hotsuma Tsutae enregistra una versió substancialment diferent de la mitologia.
Un resultat notable de la mitologia japonesa és que explica l'origen diví de la família imperial, creença que va perdurar fins al final de la Segona Guerra Mundial.