Els moabites (moabitae, Μωαβῖται) eren un poble que segons el Gènesi estava emparentat amb els israelites i encara més amb els ammonites. Segons el Gènesi, Moab fou fill de Lot per un incest amb la seva filla gran (amb la filla petita va tenir a Ammi, ancestre dels ammonites), tingut després de la destrucció de Sodoma; segons això la paraula 'Moab' voldria dir 'Del seu pare'. Aquesta relació incestuosa els feia inferiors als israelites. Com que van barrar el pas als jueus durant l'èxode foren exclosos de la «congregació del senyor» per 10 generacions. Tot i així israelites i moabites es van barrejar sovint i el mateix rei David tenia origen en una dona moabita. Els moabites van fundar el Regne de Moab. Per als grecs, els moabites foren els habitants de Moabitis (Μοαβῖτις) equivalent al Regne de Moab. Flavi Josep parla[1] dels moabites com una nació de Celesíria i esmenta les ciutats moabites conquerides per Alexandre Janeu: Hesbon, Medaba, Pel·las, i altres al nord de l'Arnon, riu que segons ell marcava el límit entre moabites i amorites.