Monestir

Abadia de Monte Cassino, construïda sota els preceptes de Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet).
Monestir de Sant Cugat
Monestir de Sant Cugat

Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos. Originàriament un monestir era la cel·la d'un sol monjo o monja, anomenats en aquest cas ermitans o anacoretes. Posteriorment la tendència va ser la reunió dels diversos monjos per a establir una vida en comú. En aquest cas els monestirs cristians s'anomenen abadies (regides per un abat o abadessa), o priorats (regits per un prior) i supeditats a l'abat, segons el nombre de monjos. En tots els casos, la característica és la situació isolada del monestir, almenys originàriament, per tal de dur una vida espiritual apartada de la societat. En aquest sentit el monestir es contraposa al convent, seu d'una comunitat religiosa que no s'aparta de la societat sinó que s'hi incorpora d'alguna manera.

Els monestirs poden variar molt en grandària; des d'una llar reduïda que allotja només un ermità o, en el cas de les comunitats, des d'un únic edifici d'habitatges per a un superior i dos o tres monjos o monges, fins els grans complexos de residència, finques i tallers per a desenes o centenars de monjos o monges.