 Escut de l'Orde del Cister | |
| Tipus | Monàstic |
|---|---|
| Nom oficial | Orde Cistercenc |
| Nom oficial llatí | Moniales Ordinis Cisterciensium |
| Sigles | O.Cist. |
| Altres noms | Orde del Cister, Cister, benedictines blanques, bernadines |
| Hàbit | Hàbit blanc amb túnica i cinyell, escapulari i vel negres, toca blanca |
| Lema | Cistercium mater nostra (Cister, mare nostra) |
| Objectiu | Vida contemplativa |
| Fundació | ca. 1125, Abadia de Tart-l'Abbaye (Borgonya, França) per Sant Esteve Harding |
| Aprovat per | Calixt II (l'orde masculí), en 1119 |
| Regla | de Sant Benet |
| Constitucions | Carta charitatis, 1118 |
| Patrons | Sant Benet de Núrsia |
| Branques i reformes | Branca femenina dels cistercencs (1098); Orde de la Immaculada Concepció; monges de Port-Royal (1602-1710); trapenques (1795) |
| Fundacions destacades | Tulebras (Navarra, 1134), Ferraque (1140, diòcesi de Noyon), Santa María la Real de las Huelgas (Valladolid, 1140), Blandecques (1153, a Saint-Omer), Las Huelgas (Burgos) (1187), Eschenbach, Marienthal, Helfta |
| Fundacions a terres de parla catalana | Santa Maria de Valldemaria (Maçanet de la Selva, 1158-1550), Sant Feliu de Cadins (1169-1492), Vallbona de les Monges (1171), Santa Maria del Pedregar (Tàrrega, 1173-1604), Monestir de la Saïdia (València, 1265 ca. - 1950), Santa Maria de Valldonzella (Barcelona, 1237) |
| Persones destacades | Angélique Arnauld |
| Lloc web | http://www.ocist.org |
Les cistercenques, cistelleres o bernadines[1] són religioses de vots solemnes, que formen un orde monàstic femení, branca de l'Orde del Cister. Les monges que en formen part posposen al seu nom les sigles O. Cist.
- ↑ Roca i Costa, Maria Carme. Abadesses i priores a la Catalunya medieval. Barcelona: Base, S.A., octubre de 2014, p. 77,82,83. ISBN 9788416166220.