Creu de Sant Jaume, emblema de l'orde (versió en ús des del s. XVI) | |
Tipus | Monàstica |
---|---|
Nom oficial | Monges de l'Orde Militar de Sant Jaume |
Nom oficial llatí | Moniales Ordinis Equitum Sancti Jacobi |
Hàbit | Hàbit negre, amb capa i vel blancs i la creu vermella al pit i sobre la capa |
Objectiu | Vida contemplativa, pregària pels cavallers de Sant Jaume, educació de les filles dels cavallers |
Fundació | 1170 per Pedro Fernández de Fuentencalada (l'orde) |
Aprovat per | Papa Alexandre III, en 5 de juny de 1175 |
Regla | Regla de Sant Agustí |
Constitucions | 1171, per Gregori VIII; noves: 30 d'abril de 1984, aprovades per Joan Pau II |
Patrons | Sant Jaume el Major |
Branques i reformes | Branca femenina de l'Orde de Sant Jaume |
Primera fundació | Santa Eufemia de Cozuelos (Palència), 1186 |
Fundacions destacades | Sancti Spiritus (Salamanca, 1268-1485), Santa Fe (Toledo, 1502-1935), Santa Cruz (Valladolid, 1487-1835); avui: Santiago el Mayor (Madrid, 1650), Santiago Apóstol (Toledo, 1935), Madre de Dios (Granada, 1501) |
Fundacions a terres de parla catalana | Monestir de Jonqueres (Sant Vicenç de Jonqueres, 1214-1273; Sabadell, 1273-1293; Barcelona, 1293-1810), Sant Pere de la Pedra (Lleida, 1289-1342) |
Persones destacades | Venerable Sança Alfons de Lleó, Águeda de Pereida, María Bautista (m. 1664), Benita Gabriela de Cazaux-Laran (1782-1864), Elisa Fernández de Córdoba (m. 1916) |
Lloc web | http://comendadoras.e.telefonica.net/central.htm |
Les Monges Comanadores de Sant Jaume o Comanadores de l'Orde de Sant Jaume són un orde monàstic femení, dedicat a la vida contemplativa, que és la branca femenina de l'orde militar de Sant Jaume de l'Espasa. El primer monestir femení de l'orde va ser fundat el 1186; avui forma part de la família augustiniana.