Monopoli

Aquest article tracta sobre el terme econòmic. Per a la ciutat italiana, vegeu «Monopoli (ciutat italiana)». Per al joc de taula, vegeu «Monopoly».

Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.^[1] Mentre que en el mercat competitiu els consumidors i els productors són preu-acceptants –ja que el preu ve fixat únicament per l'oferta i la demanda–, en el monopoli l'oferent monopolista pot fixar el preu utilitzant el seu poder de mercat.]]

Cal tenir en compte que en aquest mercat no existeixen productes substitutius, és a dir, no existeix cap altre bé pel qual es pugui reemplaçar sense cap inconvenient i, per tant, aquest producte és l'única alternativa que té el consumidor per comprar. S'acostuma a definir també com a "mercat en què només hi ha un venedor", però aquesta definició es correspondria més amb el concepte de monopoli pur.

El monopolista controla la quantitat de producció i el preu. Però això no significa que pugui cobrar el que vulgui si vol maximitzar els beneficis. Per això el monopolista ha d'esbrinar els seus costos i les característiques de la demanda del mercat (elasticitat, preferències, etc.) Amb aquesta informació decideix quina és la quantitat que ha de produir i vendre, i el seu preu.

Des d'un punt de vista econòmic, es pot afirmar que el cost marginal del monopolista - increment del cost per unitat fabricada - representa l'oferta total del mercat i l'ingrés mitjà del monopolista - preu per unitat venuda -no és més que la corba de demanda del mercat. Per escollir el nivell de producció maximitzador del benefici, el monopolista ha de conèixer les seves corbes d'ingrés marginal (variació que experimenta l'ingrés quan l'oferta varia en una unitat) i de cost mitjà.